Una ciutat amb massa cotxes

La mobilitat és un dels reptes més destacats de les grans ciutats, en una aposta per entorns més habitables que exigeix reflexions i planificacions de tot tipus, des de les urbanístiques fins a les ambientals, passant per les de conscienciació cívica. Barcelona no és un cas a part i aquesta qüestió ja fa temps que es planteja. El marc més recent d’actuació és el Pla de Mobilitat Urbana (PMU), que es va establir a partir dels paràmetres del 2011 i que es va aprovar en el tram final del mandat de Xavier Trias, el 2015. Llavors, s’apostava per una reducció de l’ús del vehicle privat en un 21%, d’acord amb les xifres que es tenien com a conseqüència de la crisi. El descens d’un 9,6% entre el 2007 i el 2011 podia fer presagiar que ens trobàvem en la línia correcta, però la recuperació econòmica, per tímida que hagi sigut, ha engegat en orris les previsions. Les dades més recents de mobilitat a la capital catalana, referits a l’any 2016, ens parlen de l’augment d’un 3,3% respecte a l’any anterior, quan ja havia repuntat en un 1,7%. El resum és poc favorable, perquè resulta que la hipòtesi plantejada pel PMU (vigent fins al 2018) no s’ha confirmat. Al contrari: es donen les mateixes xifres percentuals de l’ús de vehicles privats el 2011 que el 2016 (al voltant d’un 26%), amb el temor que les dades del 2017 no tan sols no desmenteixin la tendència sinó que a més la confirmin a l’alça, i amb l’agreujant que, malgrat la reducció del nombre de morts o ferits greus, els accidents als carrers de Barcelona han augmentat en un 17,6%. 

En l’apartat més optimista, convé destacar la irrupció de l’ús de la bicicleta, amb un notable increment (un 30% en tres anys), i l’esperança que amb les tendències més recents en l’ús del transport públic i amb la implantació total de la xarxa ortogonal d’autobusos es dibuixi un panorama pròxim als desitjos expressats al PMU. En la futura planificació que s’haurà d’afrontar tindran el seu pes les mesures restrictives de circulació en episodis de contaminació i l’entrada en vigor de noves superilles (fins avui, només existeix la del Poblenou, amb un intens debat sobre la seva idoneïtat). Convé insistir en una política persistent, eficaç i sistèmica que prioritzi la sostenibilitat ambiental i el benestar global de la ciutat i dels seus habitants.