DUES MIRADES
El pes dels símbols
Ancorar-nos a les circumstàncies només amb l'ànim d'esbatussar-nos entre nosaltres paralitza el país
zentauroepp41527282 barcelona 08 1 2018 politica artur mas i marta pascal dur180108210140 /
Puigdemont elucubra com complir la seva promesa electoral. Potser aconsegueix la presidència de la Generalitat. Una altra cosa és que l’exerceixi. Impossible des de Brussel·les o des de la presó. L’esperança que el càrrec freni el seu ingrés a la presó no s’até als fets ocorreguts aquests últims mesos.
La justícia no sembla impressionada pel pes dels símbols. Mentre Puigdemont recorre a la imaginació, Artur Mas sorprèn amb un sobrevingut realisme: no hi ha majoria suficient per «imposar res», fa falta un Govern «estable» que permeti una «legislatura llarga».
L’1-O, el 155 i la presó han sacsejat l’orgull i la indignació de molts. Ancorar-nos en les seves circumstàncies només amb l’ànim d’esbatussar-nos entre nosaltres paralitza el país. És necessari construir un futur sense oblidar-les, però superant-les. Perquè l’estabilitat també repercutirà positivament en les persones afectades per uns successos que mai s’haurien hagut de produir.
Notícies relacionadesConfiança i seguretat
El gran derrotat a les urnes ha sigut Rajoy. I aquest daltabaix ha d’articular el canvi polític a Espanya, l’únic que pot canviar aquesta deriva autoritària i inútil. Creure que els votants de Ciutadans van elegir una rèplica del PP és no voler entendre la inquietud que la DUI va provocar en tanta gent. No només l’Ibex busca la seguretat. La seva necessitat s’estén a totes les capes de la societat. Imprescindible per als més vulnerables. Aquesta confiança s’ha de recuperar. I el pes dels símbols impedeix avançar.
Investidura Carles Puigdemont Mariano Rajoy Independència de Catalunya Polítics catalans presos
