A l'ull de l'huracà
zentauroepp41505795 graf596 madrid 07 01 2018 fotograf a facilitada por un c180107123031
L’embolic de l’AP-6 ha arribat en un moment especialment convuls en les relacions entre la concessionària, Abertis, i el Govern de Mariano Rajoy. La història es pot resumir més o menys de la següent manera. Criteria és l’accionista de referència d’Abertis amb una mica més del 20% de les accions. Criteria és un hòlding –una entitat que vehicula inversions però que no gestiona empreses– en mans de la Fundació Bancària La Caixa, també accionista de CaixaBank. Les societats tipus hòlding el que busquen són inversions de gran volum que donin rendibilitats sostingudes en el llarg termini. Són l’antítesi del pelotazo i dels fons voltor. La finalitat última de Criteria és donar dividends a la Fundació per assegurar la pervivència de l’Obra Social que supera anualment els 500 milions en acció comunitària i cultural. L’obligació, doncs, de Criteria és assegurar la rendibilitat en el llarg termini. I en el cas d’Abertis està amenaçada per la creixent oposició política i social a renovar i allargar les concessions de les autopistes, el seu principal actiu. És en aquest context en què es posa en marxa una doble oferta pública d’adquisició (opa) sobre la companyia: la d’Atlantia, en mans de la família Benetton, i la de Hotchtief, vinculada a Florentino Pérez. Els analistes borsaris són clars en la valoració de les dues ofertes: l’equilibri està en el preu de Hotchief amb el projecte industrial d’Atlantia, un grup amb experiència en el sector. I, malgrat això, el preu de Hotchief inclou el pagament del 20% en accions de la constructora, en la línia del pelotazo.
Tot això no hauria sortit mai de les notícies d’economia si no fos pel col·lapse de l’autopista AP-6, gestionada per Iberpistas, filial d’Abertis. Els dards ministerials contra la concessionària coincidien en el temps amb la resolució d’un doble recurs contra l’opa d’Atlantia per part dels ministeris d’Indústria i de Foment basant-se en el caràcter estratègic d’Hispasat, una filial d’Abertis que dona servei a les comunicacions militars. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) va rebutjar a mitja tarda el recurs, però en el món financer els dards de la DGT sobre Abertis es van interpretar com una mostra d’hostilitat de l’Executiu envers la companyia per intentar que aboni l’oferta de Hotchief. Ja ho veuen, una altra vegada l’efecte papallona: uns automobilistes atrapats per la neu poden arribar a canviar el preu d’unes accions, sempre, és clar, amb la intermediació dels governs.
Notícies relacionades
L’Executiu de Rajoy es va apuntar en aquesta ocasió a l’habitual populisme contra les concessionàries. Una pràctica del tot habitual i que és, en part, responsable que Abertis deixi de tenir uns accionistes de referència que miren el llarg termini i entri en mans de la cultura del pelotazo. Veurem amb quines conseqüències. Cada dia que passa resulta més desafortunada l’expressió concessió per nomenar els serveis públics que la incapacitat dels estats deixa en mans privades. Més que un privilegi privat són un fracàs públic i una manera d’amagar la irresponsabilitat de les administracions.
