EFECTES DE LES RETALLADES
La grip mutant
En vista de la cua interminable al CAP, el més assenyat sembla que és tornar a casa a curar-se la grip com s'ha fet sempre, amb caldo, llit i reducció de la vida al mínim
Estreno l’any tal com vaig acabar l’anterior: segrestada, com tants altres pàries del mocador, per aquesta grip traïdora que ha agafat desprevinguts els hospitals. Bé, és una manera de parlar, perquè ja se sap com sobreviuen les urgències des que van començar les retallades i es va encunyar el costum de les llistes d’espera o d’enviar cap a casa pacients acabats d’operats sense que hagin transcorregut ni tans sols 24 hores des de la intervenció.
El CAP del barri, fins al límit, ple d’avis amb bronquitis crònica que es van fumar la vida sencera. Una simfonia de tos i sospirs sota els fluorescents. Dues hores llargues d’espera perquè els atengui una doctora inhumanament desbordada. Diran que la culpa no és de les retallades, evidentment, sinó d’una soca diabòlicament mutant que, a sobre, envesteix abans que es reprenguin les classes a les escoles. La que s’acosta, i en canvi el conseller Antoni Comín, responsable del tinglado sanitari català, a Brussel·les, hologramàtic en la distància.
1.200 llits menys
Durant els últims set anys, els hospitals catalans han perdut 1.200 llits, però, com que això queda poc fotogènic d’explicar, el Govern català ha insistit que els de l’any 2017 han sigut els pressupostos més socials de la nostra història. L’era de la postveritat va acumulant jocs de paraules.
Notícies relacionadesEn vista de la cua interminable, el més assenyat sembla que és tornar a casa a curar-se la grip com s’ha fet sempre, a base de caldo, llit i la reducció de la vida al mínim indispensable. Abans de sortir, observo que una de les malaltes de l’ambulatori, amb ulleres d’esgotament, pobra, porta un llaç groc a la solapa de l’abric.
Unides en la realitat de la tos, penso que, sens dubte, el millor regal de Reis per a tots hauria sigut que Oriol Junqueras i els Jordis haguessin sigut excarcerats pel Tribunal Suprem perquè aquest gest hauria tornat un mínim de normalitat a la vida política, hauria desbloquejat la situació per abordar d’una vegada per sempre el que de veritat importa. Per deixar de viure en aquesta febrícula al·lucinatòria.
