LA DIGNITAT DE LES DONES
El mite de la llibertat d'elecció
El nostre temps és paradoxal: s'atribueix al feminisme els pecats del mateix masclisme
zentauroepp41485006 leonard beard180105211302
Cristina Pedroche va dir que el seu era un vestit superfeminista perquè el feminisme és poder-te vestir com vols. La presentadora sap com provocar, és un talent natural que té (ella o els seus assessors), el d’excitar les masses amb afirmacions que arrenquen les reaccions més viscerals. Si en altres temps, no tan llunyans, renegava del feminisme, ara l’adapta a la seva conveniència. El liberalisme salvatge en el qual vivim, el relativisme absolut que fa que tot sigui vàlid, ara en nom de la defensa dels drets individuals, estan convertint el moviment en favor de la igualtat de les dones en un cúmul d’eslògans buits de significat que sovint es contradiuen entre si, emprats en contextos clarament discriminatoris.
Per descomptat que Pedroche té tot el dret del món a vestir-se com li doni la gana, només faltaria, i si no visquéssim en un país tan masclista les crítiques hipòcrites a la seva nuesa no serien ni de bon tros tan abundants. El nostre temps, però, és paradoxal i s’atribueix al feminisme els pecats del mateix masclisme. No és contra la presentadora ni contra el seu cos i la seva tria indumentària contra el que es dirigeixen les crítiques sinó contra el context en el qual s’inscriuen.
Opinió exprés (Auto)
Títol opinió (Auto)
Autor (Auto)
Càrrec (Auto)
En aquest sentit la llibertat d’elecció s’està convertint en un mantra per legitimar fets que van clarament en contra de la dignitat de les senyores. Seria una elecció lliure de Cristina Pedroche aparèixer davant de milions d’espectadors de la manera que ho va fer, amb un cos treballat fins al mil·límetre, que ha hagut de patir restriccions severes durant anys per encabir-se en el motlle estret imposat sense treva, untat i enllustrat de dalt a baix, acompanyada d’un senyor que no sembla pas preocupar-se gaire per aquesta mena de coses. Seria lliure l’elecció, dic, si fos possible veure una dona amb un pes normal davant les càmeres, amb un jersei de coll alt, abrigadeta i sense talons. L’esmentada llibertat de tria és una ficció quan la pressió sobre els cossos de les dones és quotidiana, contínua i omnipresent des que som nenes. Ho sap perfectament la Pedroche que quan va pujar una mica el seu índex de massa corporal va ser insultada a tort i a dret. Però aquest cànon el segueixen al peu de la lletra la majoria de presentadores, ben poques s’escapen a la imposició imperant. Una excepció seria Tania Llasera.
La trampa de la llibertat d’elecció es dona també en altres camps. La idea simplista diu que el feminisme és, en primer i últim terme, triar el que vols, fer el que et doni la gana sense amoïnar-te pel context en el qual fas l’elecció, sense tenir en compte que l’engranatge del sistema en què et mous ben lliurement és un artefacte eficaç i eficient que fa mil·lennis que existeix i s’adapta a les circumstàncies. Ara l’engranatge et fa creure que tries el que vols quan tries el que té pensat per a tu com a dona.
Tries prostitució ben lliurement. Si és el cas, que la dona decideix dedicar-se a aquest ofici, ¿en nom de quin valor elevat ens hi hem d’oposar? Doncs bé, aquesta seria una elecció lliure si no hi hagués tantes dones obligades a prostituir-se, si no fos l’única sortida per sobreviure que tenen moltes d’elles, si no existissin poderosíssimes màfies dedicades al tràfic dels seus cossos vius, a l’explotació infrahumana de les seves carns, convertides en objectes de gaudi. Seria una tria lliure si no hi hagués proxenetes que exerceixen així el seu poder masculí sobre unes dones que consideren a tots els efectes inferiors. Dones lliures, sense necessitats econòmiques, sense conflictes amb el propi cos, que han viscut sempre una sexualitat plena i no han estat mai víctimes de violència sexual, que decideixen dedicar-se a la prostitució. N’hi deu haver alguna, però admetem que en el context actual és més que probable que siguin una autèntica minoria.
Entretots
Títol del tema (Auto)
Subtítol del tema (Auto)
Tres quarts del mateix passa amb la gestació subrogada, defensada fins i tot per alguns sectors de l’esquerra que obvien el fet que hi ha dones al món que decideixen passar per la passejada que és un embaràs i un part per pura supervivència. Negant també que biològicament, la maternitat repetida és un risc enorme per a la salut.
En un altre ordre de coses, també diuen triar lliurement les qui decideixen tapar-se els cabells, seguir escrupolosament les normes que, suposadament, es desprenen d’uns textos religiosos. L’elecció en aquest cas seria veritablement lliure si la dona en qüestió no ha patit mai cap pressió sobre la seva sexualitat, el seu cos no fos considerat un perill per a l’ordre públic en tant que provocador del desig masculí, que per contra no es pot controlar. Seria una elecció ben lliure si al món no hi seguís havent milions de dones obligades a cobrir-se.
Notícies relacionades
L’exercici de la llibertat s’aprèn amb els anys, és molt més que fer el que et dona la gana.
