Nit de globus

Article 570. Aquesta nit és l’entrega dels Globus d’Or. Previsiblement, hi haurà molta reivindicació i més d’un es desdirà dels agraïments que va donar quan va rebre al seu dia el premi. I és que Harvey Weinstein té el rècord d’agraïments empatat amb Déu i els pares del premiat. 

I com diu un amic meu, el gran problema de tota gala és el moment dels agraïments. Excepte en comptades ocasions, sempre és un instant avorrit perquè no deixa de ser un voler quedar bé amb gent que desconeixem.

Per això el meu amic té una teoria i és que, quan algú recull un premi, hauria… Val més que us ho expliqui després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. Qué fue de Brad, pel·lícula escrita i dirigida per Mike White. Potser necessitaràs un parell de dies per comprendre el que et volen explicar, però et deixa un pòsit molt interessant.

Segon lloc. Peix sense espina. M’entusiasma aquest genial cedé de Joan Rovira. Aconsegueix que sentis felicitat instantània amb unes lletres absolutament delicioses.

Primera posició. No respires, pel·lícula escrita i dirigida per Fede Álvarez. Aquest brutal film és una radiografia perfecta sobre el sentit de la vida i la passivitat davant el dolor aliè. 

I tornant als agraïments, ell pensa que quan algú recull un premi no l’hauria d’agrair, sinó donar-lo.  Donar el temps d’agraïment a alguna associació. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Ell creu que la persona que guanya hauria de dir el nom d’una marca publicitària i el que aquesta marca donarà a una associació que ell vol ajudar. Sempre em diu que, al capdavall, el que fan amb el seu temps d’agraïment és autopublicitat, perquè què hi ha de millor que fer directament publicitat i ajudar algú que ho agrairà.

Crec que seria interessant veure a quines organitzacions desitgen donar el seu temps i les curioses raons que els hi porten. Mentre això no passi, Déu i els pares triomfaran aquesta nit. ¡Bona nit de Globus d’Or!