Enfocar la legislatura

Que la majoria independentista de les urnes es consolidi al Parlament depèn de dos factors. El primer és l’estat, la política i els jutges. Si com tot sembla indicar no permeten el retorn amb garanties ni el vot de Puigdemont i els exiliats, els 70 escons passen a 65. Si el Suprem tampoc concedeix als tres diputats empresonats que puguin votar de manera efectiva, l’independentisme caurà a uns miserables 62 escons. Una distorsió de la voluntat popular inèdita a Europa, però a la qual les formacions afectades poden posar remei amb una cadena de renúncies, de manera que ocupin les places candidats de les mateixes llistes sense causes pendents. Costa més de fer que de dir, és clar, però arribat el cas no hi ha alternativa. Com que la majoria són 68, Puigdemont i Junqueras se salvarien de la renúncia i podrien mantenir el simbolisme de dos escons buits. Però com que ni l’un ni l’altre disposen de cap carta per negociar, el més probable és que algú estigui pensant en el nom d’un president o presidenta alternatiu. (Per cert, que Elsa Artadi es va donar de baixa del PDECat). Fins i tot amb el sacrifici de les renúncies i en el supòsit que JuntsxCat i ERC es posin d’acord en totes les qüestions fonamentals, no es podrà mantenir una majoria estable sense el concurs dels Comuns o el de la CUP. Si triar soci no és fàcil, també és dubtosa la disponibilitat dels petits. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

La CUP diu que no donarà els seus vots a qui no faci efectiva la República, encara que sàpiguen que això és impossible. El discurs dels Comuns consisteix a situar JuntsxCat a la mateixa dreta que l’antiga CiU, encara que de fet és una càrrega de dinamita, transversal i escorada a l’esquerra, a les bodegues del PDECat. Per si fos poc, Xavier Domènech acusa Puigdemont del retrocés de les esquerres a Catalunya, quan de fet, encara que cometéssim la doble injustícia de situar tots els diputats de JuntsxCat a la dreta i tots els del PSC a l’esquerra, és inqüestionable que l’esquerra ha pujat i la dreta ha baixat en relació amb les últimes i les penúltimes autonòmiques. No hi ha soci còmode per a JuntsxCat i ERC, però ateses les circumstàncies, la legislatura seria menys turbulenta si d’entrada hi ha un gest amb als Comuns.

El gest consisteix a oferir-los un lloc a la Mesa encara que no els correspongui. Descartat per gravitacionalment impossible qualsevol acord que els acosti a C’s i el PP, els Comuns farien bé de reclamar el caramel. D’aquesta manera, amb la pèrdua voluntària de la majoria independentista en l’òrgan rector del Parlament, la legislatura passaria a ser sobiranista i constituent en el sentit més benigne dels mots.  A més, els Comuns podrien obtenir alguna mena de compensació que no deixés tan aïllada l’alcaldessa Colau. L’avantatge per als independentistes consistiria a ajornar la decisió de renunciar a l’acta dels diputats privats de vot. El missatge de moderació i de renúncia a una altra escalada es faria del tot nítid. L’inconvenient, que la CUP atrauria el vot independentista refractari a la moderació.