LA VIOLÈNCIA MASCLISTA
Un retorn a casa tranquil
Som una molèstia per a la societat, que no sap ja com justificar la seva cultura de la violació, la seva violència verbal i física contra les dones, la seva misogínia. Mai haurem fet prou per merèixer un retorn a casa tranquil
zentauroepp41442779 graf3395 rianxo a coru a 31 12 2017 efectivos de la uc180101132528 /
Som una molèstia. Depèn de la roba que portem, així ens jutjaran. Si refem la nostra vida, com la noia de Sant Fermí, podrà ser utilitzat en contra nostra. Si no ens hi neguem, és que potser ens estava agradant tant com a ells –bàrbars–. Si ho denunciem, hem de tenir en compte les denúncies falses. Si no ho denunciem, som sospitoses. Si hi ha una ordre d’allunyament i tornem a casa, la culpa és exclusivament nostra. Si ens neguem a ser violades, agredides, violentades, si ens hi enfrontem amb valentia... ens maten.
En qualsevol cas, som una molèstia per a la societat, que no sap ja com justificar la seva cultura de la violació, la seva violència verbal i física contra les dones, la seva misogínia. Mai haurem fet prou per merèixer un retorn a casa tranquil. Seguim cossificant el cos de les dones, amb escenes de submissió total en portades. Seguim alertant les mares que si la seva filla beu, podran abusar d’ella. Seguim enviant-nos missatges a l’arribar a casa, seguim advertint les noves generacions del risc que comporta ser dona.
La tasca és, sí, sobretot, comunitària. I és una tasca que interpel·la els homes. Quan deixin de sentir-se atacats, quan deixin de defensar-se de les generalitzacions, quan deixin d’estar més preocupats per si mateixos i per ser assenyalats que per la mort de tantes dones pel fet de ser dones, podrem avançar. No, ja ho sabem, no tots els homes violen, agredeixen i maten. ¿Sabeu vosaltres, els homes, les pors que passem, què ens preocupa, quins són els comentaris que feu que ens violenten, com són d’incòmodes els matisos de la majoria de sentències?
El feminisme no és exclusiu de les dones, encara que de moment sembla que preocupa pocs homes. Seria com assumir una certa culpa. No passa res, les dones no som feministes per haver nascut dones. I també hem hagut d’assumir certes culpes. I les nostres mares, i les nostres àvies.
Diana Quer, igual que les víctimes dels Sanfermines i tantes altres, va ser jutjada per una societat masclista i covarda. Ho vam saber tot d'ella, menys que havia mort rebel·lant-se. A partir d'ara, quan una dona sigui violada i no s'hi negui per por, ¿quants de nosaltres l'assenyalarem?
Cas Diana Quer Drets de la dona Abusos sexuals Violència de gènere La Manada Violació de San Fermín
