Instruccions per al silenci de 'Star Wars'

El 1896, els Lumière van programar una pel·liculeta en un cafè parisenc: L’arribada d’un tren a l’estació de La Ciotat. Quan el ferrocarril va començar a avançar cap a la pantalla, cada cop més gran, molts espectadors angoixats van arrencar a córrer per si entrava a la sala i els atropellava.

Riguin, però una cosa semblant ha succeït aquest Nadal. En un dels moments més emocionants de Star Wars: els últims Jedi, la vicealmirall Holdo pren una decisió que implica el creuer principal de les forces rebels i Supremacia, seu de la Primera Ordre. En aquell moment, el so s’esfuma. Després d’una certa polèmica, algunes sales de cine s’han vist obligades a avisar a l’entrada: «Hi ha una seqüència, cap a l’hora i 52 minuts, en què la pel·lícula es queda sense so durant uns 10 segons. Mentre les imatges continuen a la pantalla no sentiràs res. És una elecció intencionada fruit d’un efecte creatiu pensat pel director». Part del públic, acostumat a una realitat de bips digitals i tertúlies polítiques televisives, no entenia el parèntesi sonor i necessitava aquesta explicació de tipus Pocoyó.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Francisco Casavella va escriure: «Sense la pausa orquestral dels JB’s de James Brown a l’It’s a man’s man’s world, mai hauria entès un cert punt i coma de Stendhal a El roig i el negre, quan aquest punt i coma suposa una nit d’amor». I Jennifer Egan parla a la seva novel·la El temps és un cabró de la importància dels silencis en cançons com Bernadette dels Four Tops o Faith de George Michael.

Un amic em va explicar la reacció d’una senyora d’un poble quan va veure per primera vegada una pel·lícula en el seu primer televisor. Era El Padrí i a l’escena del casament, la senyora deia: «Mira que bo que és aquest senyor [el capo Corleone], quants regals i tothom li demana consell». Llavors, en una pausa publicitària, va aparèixer a la pantalla un anunci de detergents i va dir: «Mira, ¡ja els han regalat la rentadora!». Després d’aquest any de soroll, tots podem ser aquesta senyora: ningú pot escriure un acudit irònic sense postil·lar-lo amb una emoticona, confonem realitat i ficció, no tolerem el silenci lúcid.