La factura sense fi del Castor

Mentre el Ministeri d'Energia estudia la sentència del Tribunal Constitucional, el decret de cànons del gas encara preveu el pagament de la indemnització

2
Es llegeix en minuts

Una mitjana d’1,75 euros al mes en el rebut del gas durant 28 anys més és el que continuaran pagant els usuaris com a compensació pel tancament del magatzem Castor com a mínim fins que el Govern apliqui la recent sentència del Tribunal Constitucional (TC) que va declarar inconstitucional el decret-llei amb el qual l’Executiu fixava la indemnització per la suspensió de l’activitat del magatzem. El Ministeri d’Energia assegura que encara estudia les repercussions d’aquesta sentència però, mentre arriba a alguna conclusió, el cert és que el sistema de pagament declarat anticonstitucional es manté a través del reial decret de peatges i cànons del sector del gas que va entrar en vigor l’1 de gener. Gràcies a l’enrevessat sistema que el Govern va idear el 2014 perquè la compensació de 1.350 milions que havia de rebre la societat concessionària Escal (controlada el 66% per l’ACS de Florentino Pérez) no comptabilitzés com a dèficit, limport que ara han de pagar els usuaris puja a més de 4.700 milions d’euros durant 30 anys. Aquesta és la quantitat a què tenen dret el Banco Santander, Bankia i CaixaBank, que van ser els guanyadors d’una licitació convocada per l’antic Ministeri d’Indústria per assumir el pagament de la indemnització. Els bancs van avançar els diners i ara han d’ingressar la quantitat amb un interès anual del 4,27%.

L’onerosa factura del Castor sembla que no tingui fi. Concebut per emmagatzemar grans quantitats de combustible, les seves operacions van quedar suspeses el 2013 al comprovar-se la seva relació amb prop de mil sismes al nord de Castelló i el sud de Tarragona. Després del fiasco tècnic, va venir el polític: per la via urgent d’un decret (urgència que només sentia la societat concessionària, que havia de tornar els fons als bonistes que van finançar el projecte), el Govern va establir el sistema d’indemnització i va pagar a la concessionària. Després va arribar la sentència del TC. Ja que fins ara ningú ha assumit responsabilitats per tal despropòsit, convé que aquest Govern –que en altres assumptes ha empunyat, amb raó, la bandera del respecte a la llei i a les sentències del TC– busqui amb rapidesa una fórmula per complir la sentència, assumir les seves responsabilitats i arxivar d’una vegada l’escàndol de la manera menys costosa possible per al consumidor i el contribuent.