Al contraatac

Era intel·ligentíssim

Hi ha homes que es tornen tontos abans que calbs. I hi ha tantes intel·ligències ensorrades com culs caiguts

2
Es llegeix en minuts

Aprofitaré la meva primera columna de l’any per denunciar una situació que em sembla francament injusta i bàrbara. Hi ha la idea generalitzada que la bellesa (sobretot la de les dones) amb el pas del temps s’esvaeix i que, en canvi, la intel·ligència (sobretot la dels homes) es manté ferma, sòlida i constant com un monòlit de pedra de la prehistòria. 

He sentit milers de vegades la frase «era guapíssima» o «era guapíssim» per referir-se a persones que al seu dia van ser molt guapes o atractives, però no sento mai la frase «aquest home, fa deu anys, era intel·ligentíssim» per referir-se a individus que van ser, però que ja no són, summament llestos, creatius o brillants. 

I no obstant, la intel·ligència es perd de la mateixa manera que l’atractiu físic, a vegades més de pressa. Hi ha homes que es tornen tontos abans que calbs. I hi ha tantes intel·ligències ensorrades com culs caiguts.

   

 La petulància, l’envaniment, l’interès, la por, el poder, l’amargura, el fracàs, l’èxit, el cansament i la mandra poden acabar amb qualsevol. 

La resta de la feina la fa el temps, tan treballador, tan mediocre, tan tossut i constant i infal·lible en la seva tasca de piconadora. I així, homes que fa deu anys (o vint, o dos) eren els més brillants del país, avui passegen amb arrogància (i fins i tot amb mal geni, o sigui, amb mala educació) els parracs de la seva intel·ligència, sovint amb menys pudor que els que van ser amos d’una bellesa enlluernadora. La noció que el que es té no es perd mai 

és una fal·làcia, gairebé tot es perd, tot se’ns escorre entre els dits, acabem tots a quatre grapes recollint engrunes.

L’última de Woody Allen

No obstant, hi ha coses que sí que ens tornen més intel·ligents, com l’amor correspost, els llibres o escoltar els altres, per exemple. I també hi ha excepcions. A vegades, la bellesa (o un cert tipus de bellesa) sobreviu a través de l’estil, de la classe i de la intel·ligència. I a vegades la intel·ligència (la capacitat creativa, el talent per presentar idees noves) no es podreix i s’entolla, sinó que s’eixampla.

   

Notícies relacionades

Fa uns dies vaig anar a veure l'última pel·lícula de Woody Allen, que té 82 anys, i vaig sortir pensant que no hi ha cap artista viu capaç de fer una radiografia més precisa, subtil i extraordinària de l’ànima femenina (també de la masculina, però sempre li han interessat més les dones que els homes, ells li serveixen només com a pretext per parlar de nosaltres).

Espero que el 2018 sigui un any llarg i sinuós, que puguem arraulir-nos en les corbes del 8 i lliscar-hi com per un tobogan, i que per a algú, durant una estona o durant tota la vida, siguem els més guapos i els més intel·ligents del món. 

Temes:

Woody Allen