Or, encens i mirra

Com que no suporto això dels propòsits d’any nou per les falses expectatives que generen, prefereixo dedicar aquest espai a pensar com haurien de ser avui els presents que els Reis d’Orient van portar a Jesús al pessebre. Intentaré, per una banda, recordar que no eren ni reis, ni mags, ni màgics, sinó probablement només tres homes (¿segur?) savis que van saber llegir un estel groc. I seguiré somiant, perquè en el donar i el donar-nos hi ha la condició de possibilitat d’unes relacions humanes de qualitat i d’unes comunitats basades en el bé comú.

L’or del rei Melcior, el blanc, és potser el més evident. Volia ser una demostració de poder terrenal. ¿Com es representa la riquesa al 2018? ¿podria seguir tenint forma d’or? ¿petroli? ¿diamants? ¿un apunt de borsa? ¿en què es camuflen les grans fortunes? Tant és, no veig major riquesa que la del coneixement, que ens fa lliures i ens iguala a tots en oportunitats. Fet: una biblioteca.

L’encens del rei Gaspar, el ros, remet a cerimonials religiosos. Volia ser una demostració de veneració. M’agradaria que en comptes de substàncies que enganyen els sentits perquè amaguen la pudor i ennuvolen la vista, fóssim més valents a l’hora de mirar al nostre voltant, i de mirar-nos a nosaltres també ben endins, perquè ningú no ho pot fer en lloc nostre. Fet: unes ulleres.

Notícies relacionades

Gest poc coherent

Plorar de pena

La mirra del rei Baltasar, el negre, és el que ens resulta més desconegut. Volia ser una demostració de la condició humana, ja que de la mirra es feia una resina que servia per embalsamar. Uf. ¿Embalsamar? La fragilitat i la finitud de la condició humana es troben en els nostres pobres cossos caducs. Cuidem-los, sense ells no som res, però tampoc no els sacralitzem. El rostre és el primer que es veu de nosaltres, però no és el més important. ¿Què podem fer amb ell que sigui tan fràgil, volàtil, senzill i preuat? Fet: un petó.

¿I el carbó? Ai, això ja cadascú s’ho sap. Que tingueu uns bons Reis, però per si de cas, no ho fieu tot a la màgia, poseu-hi una mica o molt de part vostra.