Anar al contingut

DUES MIRADES

jcarbo41440028 puigdemont171230212216

L'edat crítica

Josep Maria Fonalleras

Aquests dies que venen sabrem de quina manera es concreta al Parlament el triomf independentista en les eleccions

En el llarg poema New year letter, del 1940, W.H. Auden escrivia: «La nostra edat hauran fet crítica / les commocions de la política». Quasi 80 anys després, i salvant les notables distàncies, podríem dir el mateix. Vivim «sotmesos al pes sense clemència de l’hivern, l’estat i la consciència» i estem a punt d’assistir una altra vegada a unes jornades transcendentals. Sabrem, aquests dies que venen, fins a quin punt es confirma el triomf independentista en les eleccions i de quina manera es concreta al Parlament. Sabrem si el monstre en què s’ha anat convertint el 155 té forma d’hidra o si té la consistència d’una medusa. En el primer cas, es multiplica; en el segon, pica però és evanescent.

Puigdemont, Irla, Tarradellas

Sabrem si la insistència de Puigdemont a continuar en el camí d’Irla i de Tarradellas és superior a la realpolitik imposada. Aquest afany respon a la voluntat de permanència de la institució, un símbol que s’enlaira per damunt de les (adverses) circumstàncies històriques, però també pot ser un destorb a l’hora d’executar les polítiques concretes i, molt probablement, menys radicals. 

Sabrem si l’Estat serà capaç d’admetre (o si està disposat a digerir) una lògica de repressió continuada amb un candidat a president (o més d’un) a la presó. Sabrem, en els dies de commoció que vénen, si les urnes tenen més validesa que no pas les inquisicions i les reixes. És la condició justa i necessària per començar una nova etapa. 

0 Comentaris
cargando