Mariano Rajoy, l'últim Jedi

Skywalker i el president del Govern són els únics que saben on són i on volen arribar

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp41431895 madrid 29 12 2017 rueda de prensa del presidente del gobiern171229180047

zentauroepp41431895 madrid 29 12 2017 rueda de prensa del presidente del gobiern171229180047 / JUAN MANUEL PRATS

En la penúltima entrega de l’extraordinària saga, Star Wars VIII: The Last Jedi, tots busquen Luke Skywalker; uns volen acabar amb ell per sempre i altres esperen que faci servir la Força per salvar la galàxia. Encara que costi d’admetre-ho, Mariano Rajoy és el nostre Skywalker, l’últim Jedi de la política espanyola. Gairebé tots, començant per alguns al seu partit, el busquen per entregar-li el certificat de defunció política i uns quants lleials esperen que la força marianista torni a prevaler contra tot pronòstic. Res de nou, en realitat. Una aclaparadora majoria de les anàlisis i diagnòstics formulats els últims anys sobre la nostra política es resumeixen en la mateixa idea: la culpa és del president Rajoy perquè no fa mai res.

    S’assemblen tant que tots dos comparteixen fins i tot el mateix avantatge sobre els seus rivals: Skywalker i Rajoy són els únics que saben on són i on volen arribar. Albert Rivera ha corregut a declarar –una altra vegada– la fi del bipartidisme i vaticinar la seva victòria en les pròximes eleccions generals mentre prometia la quadratura del cercle a Catalunya: no intentarà governar, però impedirà que governin els altres. El PSOE creu que Espanya està sense president, però no veu necessàries eleccions, el que era urgent era deixar clar que Podem va ser un amor d’estiu. Podem s’ha afanyat a proclamar com el seu gran èxit quedar-se sols a l’oposició. L’únic que no s’ha mogut, senzillament perquè encara no hi ha on anar, ha sigut el Jedi Rajoy. El marianisme no es desequilibra: l’economia va bé, el Govern fa el que ha de fer i el tema de Catalunya s’arreglarà quan els torni el sentit.

Notícies relacionades

    Fins que es constitueixi el Parlament, sapiguem què passa amb els vuit diputats nacionalistes que són fora o bé  a la presó, si Carles Puigdemont torna o inventa la presidència per plasma o si hi haurà nou Govern de la Generalitat o repetició d’eleccions, el que és assenyat sembla que és esperar i veure. Això ha fet Rajoy com només ell ho sap fer: posar en marxa el rellotge de la legislatura catalana, donar-li a Rivera una mica del protagonisme que a ell personalment tant li sobra perquè s’emboliqui, deixar que l’esquerra s’esbatussi sola i començar a amarrar els Pressupostos amb un lehendakarli Urkullu que també pensa que no es pot governar un país a distància.

    El president té clar que, amb o sense missatge de Cap d’Any, la posició de Puigdemont resulta insostenible, la unitat nacionalista rebentarà abans o després i una cosa és votar Ciutadans a Catalunya perquè doni canya a l’independentisme, sabent que ni vol ni governarà, i una altra cosa serà votar a Espanya per elegir l’Executiu que gestiona l’economia o les pensions. Com sempre, gairebé tots l’avisen que s’equivoca, però això tampoc és una novetat. També aquest havia de ser l’any del Govern des del Parlament amb un Rajoy assetjat i en minoria, però ha acabat sent, com sempre, un altre any de Govern des de la Moncloa. Tot indica que acabarem el 2018 preguntant-nos el mateix que en aquest final del 2017: ¿com s’ho fa?