Propòsits de l'any que no complirem

Aquest article l’escric després d’haver sigut víctima d’una presumpta estafa. He d’escriure «presumpta» perquè fins que el jutge no dictamini el que va passar no puc escriure res més. Per aquesta raó el meu any s’acaba desastrosament. Problemes econòmics, sobrecàrrega de feina i, sobretot, el dolor immens d’haver sigut enganyada per una amiga.

Se suposa que a finals d’any hem de fer recompte del que hem fet aquest any i redactar propòsits per a l’any nou. El meu propòsit hauria de ser «no refiar-me més de la gent». Però sé que no ho compliré. A la llarga, sempre hi caic. Sempre m’enganyen, perquè soc estúpidament crèdula fins a nivells abissals.

I perquè soc una zebra.

En el meu últim llibre, Por qué el amor nos duele tanto, explico com vaig aprendre, de manera molt dolorosa, que la vida es divideix en dos: lleons i zebres. Els lleons són els predadors. I les zebres som aquelles persones que hem après a camuflar-nos amb ratlles per amagar la nostra condició. Perquè som les preses perfectes. Perquè som confiades, vulnerables i hipersensibles. Jo soc una zebra, vaig néixer així i, encara que em repeteixi a mi mateixa cada vegada que m’enganyen que no tornaré a confiar, em tornen a enganyar. Vaig néixer zebra.  

I això és el que ens passa a tots amb els propòsits d’any nou. Que ens proposem coses que no podrem complir.

Aprimar-nos, per exemple. Per descomptat que si vostè pesa més de 120 quilos, necessita aprimar-se. Però les persones que tenim un sobrepès moderat respecte a les taules que ens venen com a models de perfecció, gairebé mai aconseguim aprimar-nos de forma definitiva. Ens aprimem, sí, però després ve l’efecte io-io, i tornem a la casella de sortida. Així que, si m’estàs llegint... ¡abandona aquest propòsit! Pensa en un de més realista. Menjar de manera més sana, potser. O contractar un estilista que tregui el millor partit del teu cos. Aprendre a maquillar-te. Deixar-te barba i passar de ser el grassonet de l’oficina a l’os sexi. Penjar-te a la nevera fotos de Crystal Renn, Queen Latifah, Cristina Hendricks, Jack Black, Kevin James, Ice Cube o Pepón Nieto per recordar-te que hi ha gent molt atractiva amb sobrepès.

Aprendre un altre idioma. Segon hit a la llista de propòsits. A veure, com a estudiant de psicologia t’ho dic… La memòria té molt a veure amb l’emoció. Et fotria un llarg rotllo neurocientífic sobre l’hipocamp i l’amígdala, però no tinc espai. El que compta: es recorden més els esdeveniments que ens han influït poderosament a nivell emocional, i tot el que està relacionat amb ells. Així que en lloc de proposar-te «Aniré a una acadèmia a aprendre anglès», proposa’t «Em lligaré algú que parli anglès». Si tens parella i no parla anglès, l’única cosa que se m’acut és que et plantegis explorar el meravellós món del poliamor. O que vegis totes, totes les sèries i pel·lícules que t’emocionin en la seva versió original.

Deixar de fumar. Sí, això ho has de fer. Com sigui. El tabac és molt perillós per a tu i per als que t’envolten i no puc fer menys que animar-t’hi. Però canvia el propòsit. Ha de ser: «Demanar als que m’envolten i m’estimen que m’ajudin a deixar de fumar». Perquè per aconseguir-ho necessites suport emocional i tècnic, consells, companyia i recompenses. Truca ara mateix a l’Associació Espanyola Contra el Càncer. Tenen programes gratuïts per ajudar-te. I consciencia els teus familiars perquè et segueixin en el programa. No ho intentis sol/a.

En fi, el que vull dir. No s’han de buscar objectius impossibles. Cal proposar-se coses que un de debò pugui aconseguir. I també cal acceptar que les persones som com som. Que alguns som crèduls i ingenus, d’altres tenim sobrepès, d’altres són negats per als idiomes (mira, jo en parlo cinc, però soc grassoneta i crèdula), d’altres són més susceptibles a les addiccions de qualsevol tipus (cafè, tabac, cocaïna…), perquè l’addicció té un component genètic, però tampoc deixaré anar un altre rotllo sobre neurociència. I cadascú és com és. Però que l’única persona que t’acompanyarà al llarg de tota la nostra vida ets, precisament, tu mateix/a.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Així que el millor propòsit d’any nou hauria de ser aquest:

Aprendre a estimar-me i a acceptar-me a mi mateix/a.