Llista d'any nou

Article 569. M’entusiasma quan el diari comparteix dos dies i és llegit dues vegades per la mateixa persona. Disfrutar d’aquesta doble lectura és un gran plaer que passa pocs dies a l’any.

No havia tingut mai l’oportunitat d’escriure un article en aquesta frontissa entre el 31 de desembre i l’1 de gener. Per mi és una data important. Deixar un any i començar-ne un de nou comporta desitjos, promeses i canvis. Tots en tenim un parell que arrosseguem i un parell de nous.

I ahir em vaig trobar amb el meu veí de 90 anys que em va dir una cosa molt sàvia que fa cada final d’any… Val més que us ho expliqui després del millor de la meva setmana.

Tercer lloc. Stefan Zweig: adiós a Europa, pel·lícula escrita i dirigida per Maria Schrader. Excepcional retrat dels últims mesos del gran escriptor afectat pels mateixos problemes del país que estima.

Segon lloc. Boris Becker: el jugador, film dirigit per Hans-Bruno Kammertöns (Netflix). Realment excepcional la força de voluntat d’aquest campió. La capacitat de triomfar quan tot es complica.

Primera posició. El sentido de un final, escrita per Nick Payne. Excel·lent film sobre la recerca dels records de joventut a través del dolor dels altres i disfrutant de ser com s’és.

I el que em va dir el meu veí és que cada final d’any mira la llista que va escriure amb 23 anys. És una llista on hi ha tot que li importa a la vida. I que des d’aquella edat ha anat augmentant, perquè la vida li ha aportat moltes coses, però que els últims 20 ha hagut de començar a ratllar-ne moltes perquè les ha anat perdent.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

«L’últim dia de l’any, trec la vella llista. Ratllo el que he perdut aquell any, algun amic, alguna capacitat i potser alguna tonteria material, i intento com a mínim afegir-hi alguna cosa nova. Això em fa veure que he tingut un bon any. La vida consisteix a aprendre a perdre el que vas guanyar», em va explicar.

No està gens malament la seva manera de veure la vida. ¡Adeu 2017 i bon 2018! H