EN CLAU EUROPEA

Doble criteri de la UE a l'Est

Brussel·les actua contra Polònia, malgrat que Hongria, on el líder fa set anys que eludeix les sancions gràcies a ser membre del Partit Popular Europeu, ha anat molt més lluny en les reformes autoritàries

3
Es llegeix en minuts
zentauroepp41321207 sl100  bruselas  b lgica   15 12 2017   el primer ministro h171229181804

zentauroepp41321207 sl100 bruselas b lgica 15 12 2017 el primer ministro h171229181804 / STEPHANIE LECOCQ

Polònia s’ha convertit en el primer Estat de la Unió Europea (UE) per al qual s’activa el procediment de sancions polítiques per haver vulnerat els principis democràtics, malgrat que Hongria ha anat molt més lluny en la reforma autoritària de l’Estat. Després de dos anys d’infructuoses advertències al Govern de l’ultraconservador Partit Llei i Justícia (PiS), la Comissió Europea s’acomiada del 2017 iniciant el procés de l’article 7 del Tractat de la UE contra Polònia.

La decisió sense precedents contrasta amb la passivitat mostrada durant els últims set anys amb el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, defensor de la «democràcia nacional i liberal» i autor d’unes reformes autoritàries imitades pel Govern polonès. La Comissió Europea s’ha conformat amb retocs cosmètics que no han alterat la contrareforma d’Orbán i de la seva coalició conservadora Fidesz. Ja el 2015, el prestigiós economista i acadèmic hongarès Janos Kornai va detallar an Hungary’s U-Turn com el país havia deixat de ser una democràcia per transformar-se en una «autocràcia» sense ser escoltat per la UE. Grzegorz Ekiert, especialista en democràcia i Europa Oriental de la Universitat de Harvard, el defineix com un «règim autoritari electoral».

En aquesta passivitat de la UE cap a Hongria ha sigut clau que Orbán i el Fidesz siguin membres del Partit Popular Europeu (PPE), que domina la Comissió Europea, és el principal grup del Parlament Europeu i del mateix partit de la cancellera alemanya, Angela Merkel. El polonès PiS, per contra, no forma part de les forces dominants a la UE (populars i socialistes), sinó que està aliat amb els tories britànics en el grup Conservadors i Reformistes de l’Eurocambra i compta només com a valedors d’Orbán, amb el nou primer ministre txec, Andrej Babis, i la primera ministra britànica, Theresa May (que està abandonant la UE). L’augment de les tensions entre Varsòvia i Berlín ha fet saltar l’últim fre que retenia l’Executiu comunitari.

La Comissió Europea retreu al Govern polonès que hagi col·locat sota control polític tot el sistema judicial. Però la reforma autoritària va molt més enllà: el PiS ha depurat l’Administració, l’Exèrcit i els serveis secrets, ha canviat el sistema de nomenaments per consolidar el seu poder a l’Administració i el sector públic, ha transformat els mitjans de comunicació públics en un instrument de propaganda després de depurar més de 200 periodistes, fa la vida impossible als mitjans de comunicació privats crítics (retirada de publicitat institucional i de les empreses públiques, assetjament a periodistes i fins i tot prohibició de venda de la Gazeta Wyborcza en gasolineres i empreses públiques), ha restringit el dret de manifestació, legisla gairebé sense debats i prepara la reforma de la llei electoral per assegurar-se la victòria en els pròxims comicis locals.

Orbán ha anat molt més lluny a Hongria: va elaborar una nova Constitució feta a la seva mida, que després ha retocat en diverses ocasions. Legisla per procediments parlamentaris llampec (88 lleis van arribar a tramitar-se i aprovar-se en el termini d’una setmana). El règim s’ha blindat establint una majoria de dos terços per poder modificar nombroses de les seves noves lleis. Ha reformat les lleis electorals per facilitar la victòria de Fidesz i ha aconsmeguit el control de l’aparell judicial a través dels nomenaments i la fiscalia, que no dubta a l’hora d’utilitzar-la amb fins polítics. No solament controla els mitjans de comunicació públics, sinó també els privats mitjançant la restricció de publicitat, les llicències de ràdio i la compra de mitjans crítics per part d’empresaris afins (incloent-hi el seu tancament, com Népszabadság).

Repartiment d’obres

Notícies relacionades

Orbán i Fidesz controlen a més amplis sectors de l’economia a través del repartiment de les obres i els contractes públics, les concessions, els permisos i les llicències a empresaris fidels i de l’entorn personal de la cúpula dirigent. I ara intenta acabar d’imposar el seu domini sobre la societat civil mitjançant la legislació respecte a organitzacions no governamentals i contra la universitat finançada per George Soros.

La Unió Europea, cada vegada més intergovernamental, està mal equipada per fer respectar els principis democràtics entre els seus membres. Malgrat l’inici del procediment contra Polònia, per poder imposar sancions es necessita la unanimitat dels Vint-i-vuit. Orbán ja ha anunciat el seu veto i la premier britànica, que busca trencar la unitat europea en les negociacions del brexit, ha indicat que les qüestions constitucionals són un assumpte intern de cada Estat.