Reformes legals contra el terrorisme

Més de quatre mesos després dels tràgics atemptats de Barcelona i Cambrils, en els quals van morir 16 persones i uns quants centenars més en van resultar ferides, el Ministeri de l’Interior ha anunciat després de la reunió del pacte antigihadista una sèrie de mesures per fer pinya contra nous episodis terroristes. Destaca entre aquestes la reforma de la llei d’estrangeria en aquells «buits legals», en paraules del ministre Juan Ignacio Zoido, que van permetre que l’imam de Ripoll Abdelbaki Es Satty pogués evitar el 2015 la seva expulsió després d’haver complert una condemna per drogues a Castelló. Sobre el líder de la cèl·lula gihadista –mort a la casa d’Alcanar on es van preparar els atacs– pesava una ordre d’allunyament d’Espanya però el seu recurs va ser atès «pel seu esforç per integrar-se». Sigui ara benvinguda aquesta revisió normativa per tapar aquests «buits legals», tant com hem de lamentar que no s’haguessin detectat i corregit amb l’anterioritat necessària sobretot després de saber-se que els serveis d’intel·ligència van tenir contactes amb Es Satty. En la mateixa línia, es mereix ser ben rebut el registre de ministres de culte d’entitats religioses o el control de clients de plataformes d’internet que ofereixen allotjament o d’empreses de lloguer de vehicles. La lluita antiterrorista exigeix la màxima unanimitat política, judicial i policial. Només ha de tenir en compte un principi fonamental: el respecte dels drets i llibertats ciutadanes.