Les factures de Puigdemont

L’independentisme ha aconseguit sobreviure al 21-D al revalidar la majoria absoluta al Parlament (encara que perd dos escons) i mantenir el 47% dels vots tot i el fort augment de la participació. Però haurà de pair que torna a no arribar al 50% i que els antiseparatistes de Ciutadans ja són el primer partit de Catalunya.

I en l’independentisme el gran guanyador és Carles Puigdemont. El president ha tingut èxit a l’exiliar-se a Brussel·les, plantar cara a l’Estat espanyol, que es va veure forçat a retirar l’ordre internacional de detenció, i fer una desacomplexada campanya centrada a recalcar la seva legitimitat com a president electe i el rebuig a la intervenció de la Generalitat amb el 155. Com ell ha dit, Brussel·les, connectant amb l’electorat a través de les seves diàries aparicions a TV-3 i en molts mítings de Junts per Catalunya a través de la pantalla, ha sigut més rendible que el silenci de la presó.

Així, Puigdemont ha guanyat –almenys de forma provisional– una triple batalla. El seu partit, el PDECat, que va haver de donar-li suport com a mal menor, però que esperava que un resultat mediocre li permetés prioritzar l’agenda del partit. ERC i Oriol Junqueras, que sortien com a guanyadors en totes les enquestes. I finalment, l’Estat espanyol.

Però aquestes victòries han generat grans factures. No respecte al PDECat, que està presoner, però sí respecte a ERC i a Madrid. ERC està dolguda. Creu que la campanya de Junts per Catalunya, basada en el fet que Puigdemont era l’únic vot legítim i que tota la resta –inclòs votar ERC amb el líder a la presó– era acceptar el 155, ha sigut un acte de mala fe.

Puigdemont ha guanyat amb afirmacions simples –una mica a l’estil Trump– que connecten amb els sentiments més profunds del seu electorat, com dir que Espanya és una democràcia tramposa i Europa traeix els seus principis. Va arribar a demanar un altre referèndum sobre la pertinença de Catalunya a «aquesta UE». Però ERC ha obtingut bons resultats i és el segon partit –darrere de Ciutadans– a les àrees més urbanes.

En el còmput global, JxCat i ERC han tingut un percentatge de vot del 21%, però JxCat avantatja ERC a les províncies més rurals de Girona (36%) i Lleida (32%). La distància entre totes dues ha sigut mínima, de només d’11.000 vots, però a Girona JxCat n’hi ha tret a ERC 60.000. Sense Girona, Junqueras hauria guanyat.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Amb els resultats a la mà, ERC està obligada a votar Puigdemont. Però abans Puigdemont s’ha de presentar i no és clar que ho pugui fer, perquè si torna a Espanya serà detingut immediatament. I si no torna, ERC plantejarà una negociació aferrissada sobre qui ha de ser el president i rebutjarà la idea d’un president legal a l’interior que sigui un simple delegat de Puigdemont. I tot pot fer un gir si el pròxim dia 4 –en què ha de tornar a comparèixer–, el jutge Llarena deixa en llibertat provisional Junqueras.

L’independentisme ha salvat els mobles, però no ho té fàcil perquè ara el primer partit de Catalunya és Ciutadans. I Puigdemont pot haver de pagar les factures del seu èxit electoral.