1
Es llegeix en minuts

Les xarxes socials són terreny adobat per a la proliferació i la publicitat d’incitacions a l’odi, en tots els seus matisos, des del racial fins al sexual o al terrorisme, passant per l’ideològic o l’homofòbic. Les grans empreses i plataformes, amb milions d’usuaris, s’han convertit moltes vegades en un camp de batalla en el qual s’atempta contra la dignitat d’individus i col·lectivitats o, directament, es difonen missatges d’incitació a l’insult i la vexació o a l’acció directa. Conscients de l’enorme poder que amaga internet, les autoritats europees van reclamar a corporacions com Facebook, Twitter o Google que posessin fre a l’augment d’aquestes actituds intolerants.

Un observatori creat a aquest efecte monitoritza el codi de conducta que es va consensuar amb les multinacionals, i en pocs mesos s’han aconseguit grans èxits, a través de filtres de les pròpies companyies i d’una plantilla de revisors que ha calibrat les denúncies. A Espanya, no obstant, s’esborren menys missatges d’odi que a Europa, en part a causa de criteris difusos i d’una política restrictiva per no aparèixer com a simples censuradors. El cert és que, respectant la llibertat d’expressió, és responsabilitat de tots (i en especial de les empreses implicades) advocar per una utilització civilitzada dels nous mitjans de comunicació en nom d’una convivència que desterri la irracionalitat i que eviti excessos que generen temor i dolor a l’empara de l’anonimat de la xarxa.