Anar al contingut

Dues mirades

Catalunya són moltes Catalunyes, però tenen en comú haver-se sentit menyspreades pels uns o els altres

¿Deixem d’insultar-nos? Podria ser una bona idea per anotar a les agendes del nou any. També a les Moleskine. ¿Quants vots se n’han anat a Ciutadans i quants s’han consolidat en l’independentisme com a reacció a una humiliació? ¿Quantes paperetes cridaven contra la brutalitat policial de l’1 d’octubre o els excessos judicials? ¿Es pot titllar de franquistes a tots els que no comparteixen la DUI? ¿Pot denominar-se partit monàrquic o dinàstic al PSC sense que als seus votants els bulli la sang? ¿És possible deixar de dir abduïts, il·luminats o, directament, tontos als votants independentistes? ¡A dos milions de persones!
    

Si ens fixem en la nit electoral, no hi ha grans motius per a l’alegria. Arrimadas va guanyar les eleccions al Parlament català i va fer tot el seu discurs en castellà. Està en el seu dret, però sabia que la seva decisió faria mal a molts. Puigdemont es va declarar guanyador i va ignorar la victòria de Ciutadans, ¿seguirà governant per a la meitat dels catalans? CUP i PP, les dues visions més radicals, els que només contemplen impulsar les seves idees i menyspreen de manera evident els seus adversaris carregant el llenguatge d’hipèrboles ofensives, han obtingut pèssims resultats electorals. Potser aquesta és la mostra més palpable del que no vol la gran majoria de la societat catalana. Catalunya són moltes Catalunyes, però tenen en comú l’haver-se sentit menyspreades pels uns o els altres. 

0 Comentaris
cargando