Fervor religiós en la nit electoral
Una de les estampes més boniques, més piadoses, més virtuoses de la nit electoral ens la va oferir TV-3, quan els analistes de plató debatien en el moment en què el recompte de vots estava en el 18,1% escrutat. Van obrir una finestra en pantalla oferint-nos com s'estava vivint la jornada a la seu d'ERC. I va aparèixer un ciutadà a la sala central d'ERC amb aspecte compungit. Mirava cap a algun lloc on segurament hi havia una pantalla que anava oferint l'escrutini. Semblava afligit. Encara que no estava plorant, els seus ulls tenien una pàtina d'aquosa humitat. Es movia amb un cert aire desorientat. Nerviós. Desconcertat. I de cop i volta ajuntava les mans com quan estàs a l'església, davant del sagrari, i et poses a resar. ¡Ah! Quin misticisme el d'aquest bon ciutadà. Quin recolliment. Quin fervor. Era a la seu de la seva venerada ERC i mirava la pantalla de les dades com si estigués a la Missa del Gall. No es va agenollar de miracle. Però en el seu aspecte hi havia fe. ¡Ahh! L'estampa d'aquest honest ciutadà retrata perfectament aquell punt de fusió que han provocat en l'ànima d'una bona part de la societat catalana: la política transformada en religiositat. Arribats a aquest punt només em queda exclamar: ¡Que Déu hi faci més que nosaltres!
CUNÍ VA TORNAR A TV-3.- És notícia que Josep Cuní hagi tornat a TV-3 després d'una absència tan llarga. El vam veure, una estoneta, com a opinador a la taula de debat de la nit electoral. ¡Ah! Quina humilitat la de Cuní: ha tornat a la que va ser casa seva, on va protagonitzar com a moderador -i com a estrella- tants debats, però ara en el paper de modest tertulià. ¡Ah! La nostra fràgil professió navega en un tremend vaivé existencial. «La vie est ondoyant», va escriure Montaigne als seus Assaigs. La del periodista, més.
NERVIOSISME A TVE.- I mentre a Brussel·les Puigdemont clamava amb veu retronant: «¡La república catalana ha guanyat la monarquia del 155! (...) ¡L'Estat espanyol ha sigut derrotat! (...) ¡Rajoy s'ha enfonsat a Catalunya!», a TVE-1, segurament espantats, van partir en dos la pantalla, incrustant Pablo Casado (PP) al seu costat per contrarestar-lo. ¡Ah! Potser pretenien que semblés, sense ser-ho, un debat Puigdemont-Casado en la distància.
