Anàlisi

Progrés insuficient del constitucionalisme

Novament queda clar que no hi ha majoria social independentista a Catalunya

2
Es llegeix en minuts
jjubierre41389480 21 12 2017  noche electoral de ciudadanos con ines arrimadas171221223855

jjubierre41389480 21 12 2017 noche electoral de ciudadanos con ines arrimadas171221223855 / FERRAN SENDRA

Abans d'analitzar el que va passar ahir, no oblidem quin era el punt de partida després de les eleccions del 2015. Les dues candidatures separatistes (JxSí i la CUP) van obtenir 350.000 vots més que els tres partits constitucionalistes junts (C’s, PSC i PP) i 8,7 punts d'avantatge (47,8% davant del 39,1%). Hi va haver un increment de la participació de set punts respecte a les autonòmiques del 2012. Van anar a votar 460.000 nous electors, fet que va beneficiar de manera substancial les forces constitucionalistes, sobretot a la Catalunya urbana i metropolitana. Això va evitar que els separatistes superessin el 50% dels vots, el seu gran objectiu per esgrimir un «mandat democràtic»; van perdre el «plebiscit», com van reconèixer des de la CUP aquella nit. Malgrat que els catalans van anar a votar més que mai per elegir el Parlament, es va mantenir una important abstenció diferencial entre la Catalunya constitucionalista i la separatista.

A les comarques interiors, allà on l'hegemonia nacionalista és aclaparadora, la participació va superar el 80%. En canvi, als barris urbans i metropolitans va ser entre 4 i 6 punts més baixa. La hipòtesi de partida, doncs, era que el separatisme havia esgotat els seus caladors electorals, mentre que el constitucionalisme seguia amb marge per créixer en un escenari de notable increment de la polarització política.

No obstant, el salt novament espectacular de la participació –per sobre del 81%, que es va igualar a tots els territoris– no ha produït tots els efectes previstos. El bloc constitucionalista ha avançat al voltant de 4 punts, per sobre del 43%, amb què ha augmentat 5 diputats i ha situat C’s com a primera força indiscutible al Parlament, amb més d'un milió de vots. Probablement, la pèrdua d'un diputat per Lleida, per Girona i per Tarragona que el 2015 va obtenir el PP sigui degut a l'acumulació del vot útil a favor de C’s.

Iceta no sedueix 

Ara bé, les expectatives dels partits constitucionalistes s'han vist defraudades perquè el seu creixement s'ha centrat exclusivament en el partit d'Inés Arrimadas, que ha aconseguit un resultat espectacular, per sobre de les millors enquestes. En canvi, el PSC de Miquel Iceta ha errat estrepitosament la seva estratègia de seducció cap al nacionalisme moderat, que no li ha reportat benefici i, en canvi, ha descuidat (com li va advertir Borrell en campanya) el seu electorat catalanoespanyol. Per la seva part, el PP ha sigut fagocitat per C’s en les quatre circumscripcions.

Notícies relacionades

La gran sorpresa és l'enorme capacitat de resistència del separatisme, encara que el mapa electoral ens torna a una Catalunya dividida. El constitucionalisme -en realitat, C’s- ha progressat però de manera insuficient. Novament queda clar que no hi ha majoria social independentista. Si el 2015 no hi va haver cap tipus de «mandat democràtic», encara menys ara. La unilateralitat va morir el 27 d'octubre, amb l'aplicació del 155 i un falset de DUI. L'avanç del constitucionalisme la fa del tot impossible. Abans o després caldrà trobar un camí per superar la divisió i arribar a l'acord.