La vivenda: no ens despistem

Conec gent que busca company de pis, gent que marxa una temporada fora de Barcelona i vol llogar la seva habitació. Molts d’ells, abans de recórrer  a empreses que amb més o menys legalitat ofereixen serveis de lloguer temporal, han triat les xarxes socials per donar veus. El motiu que tots donen al preguntar-los com és que no recorren a una d’aquestes empreses que trilegen (allò que fan els trilers) amb l’habitatge és que: «Uf, quin mal rotllo, ¿no?». Cosa que no m’estranya gens.

Darrerament el tema s’ha deixat una mica de banda a l’ocupar l’espai dels mitjans tot això de la política, cosa que és una llàstima perquè abans de l’estiu els teníem una mica arraconats, els trilers dic. La plataforma més gran de monopolització del lloguer ocasional de l’habitatge (hola, Airbnb) anava llavors bogeta mirant de netejar la seva imatge, que s’havia vist esquitxada per un afer lleig de pisos sense llicència de lloguer estacional. Mesos enrere havien fet circular una campanya de vídeos en què suposats usuaris espontanis explicaven com havien pogut pagar les despeses del veterinari gràcies al darrer hoste que els havia trobat a la plataforma en qüestió.

Setmanes després, quan hi va haver l’atemptat, (l’at-

emptat ¿ho recordeu?) van oferir també als seus usuaris la possibilitat de prestar els seus pisos per acollir de franc les víctimes que ho necessitessin. No sabrem mai quants ho van fer ni com d’efectiu va ser allò, em temo.

Nosaltres ens hem despistat ara, però ells no. Aquests dies fan circular per les xarxes una imat-

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

ge en què es vanten d’haver tancat només a Barcelona uns quants milers de pisos dels quals ells mateixos oferien, amb l’objectiu de controlar els «mals actors» (sic), com si hagués estat idea seva; com si no els hagués caigut un ultimàtum per part de l’ajuntament.

Acabem de votar i el partit que més a sobre estava d’intentar controlar aquest desgavell ha caigut a Catalunya amb tot l’equip. No podem deixar que la lluita caigui a Barcelona però. Sigui això Catalunya, sigui qualsevol altra cosa, ens hi juguem el dret a poder viure aquí. Si ells no descansen, nosaltres tampoc ho podem fer.