La cita del 21-D

Ciutadans concentra el vot no independentista

El triomf d'Arrimadas és una fita que resumeix la polarització de la societat catalana

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp41390730 21 12 2017  noche electoral de ciudadanos con ines arrimadas171222001627

zentauroepp41390730 21 12 2017 noche electoral de ciudadanos con ines arrimadas171222001627 / FERRAN SENDRA

La presumpta competició entre Ciutadans (C’s) i el PSC en el bloc no independentista no va ser tal. El partit d’Albert Rivera i Inés Arrimadas no només va guanyar les eleccions en vots i escons, sinó que va concentrar pràcticament tot el vot antiindependentista, però la festa no va ser completa perquè l’espectacular avanç de C’s no va ser suficient per arrabassar-li la majoria absoluta al bloc secessionista. I no va ser suficient, en primer lloc, perquè el PSC va obtenir al final un resultat modest, molt lluny de les expectatives que va despertar la intel·ligent campanya de Miquel Iceta; i, en segon lloc, per l’enfonsament del Partit Popular, que paga en exclusiva la utilització de l’article 155 de la Constitució, tot i que Ciutadans en va ser des del principi fins i tot més partidari que Mariano Rajoy.

Tot i que no podrà formar Govern perquè és probable que Junts per Catalunya, ERC i la CUP tornin a posar-se d’acord per governar, el triomf d’Arrimadas és tota una fita que resumeix per si mateix la polarització de la societat catalana i les destrosses del procés independentista. L’independentisme no solament ha aconseguit trencar la societat i enfonsar l’economia (que s’accelerarà), sinó que ha propiciat que un partit que va néixer per combatre el nacionalisme s’hagi convertit en el primer de Catalunya. Que un partit que està fora de la tradició del catalanisme sigui la principal força política catalana tindrà àmplies repercussions en el futur.

Fins a tal punt s’ha tornat a votar, com el 2015, en clau identitària que Ciutadans ha superat el milió de vots, quan fa dos anys en va obtenir poc més de 700.000. Però aquesta dada té molt més valor si es compara amb les últimes eleccions generals, les del juny del 2006, en les quals C’s va ser la sisena força política de Catalunya, amb 380.000 sufragis. En les eleccions al Congrés dels Diputats va predominar la clau social (esquerra-dreta). Això explica el retrocés del partit de Rivera, que no va poder evitar la concentració del vot en el PP de Rajoy.

Notícies relacionades

En les eleccions d’ahir, C’s es va beneficiar de la transferència de vots des del PSC i des del PP, molt més fins i tot del que apuntaven les enquestes. Segons l’últim sondeig del Gesop, el 17% d’antics votants socialistes manifestaven que pensaven votar C’s (el mateix percentatge que en l’enquesta de Metroscopia), mentre que a la inversa només eren el 3,2% (Gesop) i el 9% (Metroscopia). A falta dels estudis postelectorals, sembla clar que l’hemorràgia de vots socialistes cap a Ciutadans ha sigut molt més gran. El partit d’Arrimadas, com ja va passar el 2015, s’ha imposat en poblacions importants de l’àrea metropolitana de Barcelona.

La victòria de Ciutadans, que ha doblat en vots i en escons el PSC, significa també una derrota de l’esquerra no independentista (amb un resultat pèssim de Catalunya en Comú). És una altra de les dades que auguren la instal·lació de la política catalana en la confrontació identitària que únicament pot portar més trencament, més patiment i més ansietat.