2018: bé, però amb reserves

Mentre esperem a veure què donen de si els resultats de les eleccions del 21-O –en termes de formació de noves majories parlamentàries, investidura d'un nou president i formació d'un govern estable– vull aprofitar aquest últim article del 2017 per seguir la tradició de fer balanç de l'any que se'n va i aventurar algun pronòstic sobre el que arriba. ¿Com anirà el 2018 en termes d'activitat econòmica i d'ocupació? La meva resposta és que bé, però amb reserves. Vegem per què i d'on venen aquestes reserves.

Una forma gràfica per analitzar l'economia és imaginar-la com un avió impulsat per tres motors. Un motor principal i dos d'auxiliars. El motor principal és el sector privat: el consum de les famílies i la inversió de les empreses. El primer motor auxiliar és el sector públic: el consum en salaris, la compra de béns i serveis i la inversió de les administracions públiques. El segon motor auxiliar és el sector exterior: els ingressos pels béns i serveis que exportem, inclòs el turisme, menys les despeses per la importació de béns i serveis des de l'exterior. El resultat d'aquestes tres operacions és l'equació del PIB.

El 2017, aquest avió ha volat impulsat per un excel·lent comportament del motor principal i del motor exterior. El consum privat intern ha sigut molt dinàmic com a resultat de dos factors: l'augment de l'ocupació i les favorables condicions creditícies, tant del crèdit al consum com de l'hipotecari. La inversió empresarial ha respost a aquest augment del consum i al bon comportament de les exportacions. 

Raons per a l'autoestima

El sector exterior de la nostra economia és la gran sorpresa dels últims 15 anys. En el conjunt de països europeus, l'economia espanyola i, en particular, la catalana és la que millor ha sabut conservar i diversificar els seus mercats d'exportació. No només en béns i serveis de baixos salaris i reduït valor afegit, com el turisme, sinó també en béns i serveis d'elevat valor afegit i de bons salaris. Hi ha raons per a l'autoestima. No tot ha sigut una festa durant els anys d'eufòria. S'ha aprofitat per modernitzar moltes empreses i augmentar la productivitat, l'única base duradora de la competitivitat i dels bons salaris.

Aquesta velocitat de creuer del 2017 es mantindrà el 2018. Encara que el consum privat intern pot debilitar-se una mica, el motor del sector exterior millorarà com a conseqüència que el 2017 totes les economies europees han tornat a créixer, i les perspectives per al 2018 són que continuarà aquesta recuperació.

Salaris i Catalunya

¿D'on venen, llavors, les meves reserves? De dos fronts. En primer lloc, dels salaris. En segon lloc, de la política catalana.

Malgrat la recuperació de la zona euro, l'informe de la tardor del 2017 de la Comissió Europea parla d'un creixement «incomplet» i «atípic». El motiu és que, a diferència de totes les recuperacions des de la segona guerra mundial, no ve acompanyada d'augment dels salaris ni de bones feines. La precarització de la vida i del futur de molts treballadors, en particular els més joves, i els baixos salaris són els principals riscos per a la continuïtat del creixement de la zona euro. I també per a la mateixa democràcia liberal de les nostres societats.

Però la meva reserva més gran ve de l'evolució de la política catalana. Com vaig dir en el meu article anterior –'La boirina de la incertesa política' (17 de novembre)–, les decisions rupturistes i unilaterals del setembre i l'octubre van ser com una boira que la política independentista va projectar sobre l'economia. Una boira que impedeix als actors econòmics veure el que hi ha més enllà. Davant aquesta incertesa, les famílies redueixen el consum, els estalviadors porten els seus estalvis fora i les empreses frenen inversions i desplacen les seves seus. Els motors de la nostra economia queden danyats.

El virus de la desconfiança

L'independentisme rupturista i unilateral ha inoculat el virus de la desconfiança en la vida econòmica catalana. Alguns dirigents independentistes diuen ara que la fugida d'empreses no danya el PIB. No entenen que no es tracta del PIB, sinó del poder econòmic. Aquesta desconfiança és el principal risc que la boira política projecta sobre la capacitat de creixement i el progrés social a Catalunya. 

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

El Parlament i el nou govern que es formin a partir del resultat de les eleccions haurien de tenir des del primer dia com a prioritat absoluta aclarir de forma ràpida i total aquesta boira i erradicar de forma radical el virus de la desconfiança. Si ho saben fer, el 2018 podrà ser un bon any.