LES ELECCIONS DEL 21-D

Persegueixen la rendició

No hi ha voluntat de reconciliació, d'arreglar-ho o de diàleg per part dels que ostenten el poder a Espanya

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp41332440 graf2610  girona  16 12 2017    la vicepresidenta del gobier171216171622

zentauroepp41332440 graf2610 girona 16 12 2017 la vicepresidenta del gobier171216171622 / Quique Garcia

Soraya Sáenz de Santamaría va fanfarronejar  sobre el que ha passat a Catalunya. Gràcies a Mariano Rajoy, va dir, l’independentisme està escapçat. Es referia a Puigdemont i a Junqueras, i a la resta de consellers a la presó o exiliats a Bèlgica. També es felicitava de la situació de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que continuen a la presó, cosa que constitueix un escàndol de dimensions inqualificables.   

Salvar la unitat de l'Estat ho justifica absolutament tot. Per descomptat també convertir la divisió democràtica de poders en un sarcasme. La paraules de Sáenz de Santamaría –com les de Borrellcridant a «desinfectar» (¿quant hauria trigat la fiscalia a intervenir si aquesta barbaritat l'hagués dit un independentista?)– revelen amb cruesa el que molta gent ha entès perfectament: no hi ha voluntat de reconciliació, d'arreglar-ho o de diàleg per part dels que ostenten el poder a Espanya. 

 Consideren que han derrotat l’independentisme. Ho han fet gràcies a l’ús abusiu de l’article 155, la instrumentalització de la justícia i l’ús de les forces policials contra els ciutadans, però el que compta, almenys per a ells, és que han vençut. 

El Govern de Rajoy ha rebutjat durant tots aquests anys, i rebutja avui, obrir qualsevol porta a la negociació. Sabia que al final la força en mans de l’Estat (jutges, policies, exèrcit) s’imposaria. Frenaria els independentistes, encara que aquests acabessin anant fins al final. (Per cert, abans de la declaració d’independència del 27 d’octubre, amb Puigdemont en un mar de dubtes, Rajoy va refusar oferir-li cap garantia perquè el president es decantés per convocar eleccions). Avui, Catalunya és governada de forma omnímoda i venjativa pel PP, que és, no obstant, un partit menor, cada vegada més petit, a Catalunya.

 

L'espanyolisme busca que Catalunya dimiteixi de si mateixa, que accepti que només compta realment la voluntat espanyola

Votarem en les eleccions més estranyes celebrades des de la Transició. Unes eleccions amb els candidats independentistes perseguits per la justícia espanyola. Unes eleccions en què la Junta Electoral dicta als mitjans de comunicació com han de fer les coses i persegueix els periodistes que s’expressen en llibertat. En què es desposseeix els arbres de Nadal de llaços grocs i la policia retira cartells de protesta. En què la sàtira i la protesta resulten arriscades. El clima opressiu és difícil de suportar.

Notícies relacionades

Crec que la gent del carrer ha entès, deia, de què van aquestes eleccions. Han de confirmar la derrota de l’independentisme. Van ser dissenyades i convocades per a això, perquè les guanyi el nacionalisme espanyol, tal com, en un altre acte de prepotència, va reconèixer Cospedal.

Es pretén que el votant independentista, i també el ciutadà al qual fa mal que es trepitgi la democràcia, se sotmeti. Que abaixi el cap, que cedeixi. L’espanyolisme busca que Catalunya dimiteixi de si mateixa, que accepti que només hi ha una voluntat que realment compta, l’espanyola, i que en el fons la Generalitat no és gaire més que una concessió, una prerrogativa constitucional. Persegueixen la rendició i la humiliació.