Gallejar

Ja sé que les declaracions de Borrell, Soraya i Albiol formen part de l’eufòria que es destil·la en un míting i que s’han d’entendre en aquest estat d’efervescència, però potser parlar de «desinfecció» no és la manera més simpàtica de dir les coses. Iceta volia tancar les ferides, és a dir, suturar, però Borrell considera que abans és necessari eliminar els organismes patògens que poden causar la infecció. Sanitàriament, res a dir: és el protocol adequat. Ara, quan ens traslladem del món metafòric de la clínica a la realitat política hem de convenir que «desinfectar» té unes connotacions ben poc saludables. S’assembla a la «decapitació» amb què Soraya va gallejar en el seu afany de capitalitzar l’esforç del PP a l’hora de «continuar liquidant l’independentisme». Una autoria que el partit que «ha fet tornar la normalitat a Catalunya», en paraules d’Albiol, no pot admetre que sigui menyspreada a les enquestes. «És un autèntic descrèdit que dona autoritat moral als independentistes». 

    

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Més enllà dels exabruptes, del menyspreu o de la no gens innòcua dinamita contra la separació de poders, en els diversos discursos espanyolistes es concentra una compartida idea sobre el 155. No ha estat una mesura urgent per preservar la llei sinó que es 

dibuixa com una maniobra política que, per mitjà de l’aparent asèpsia, pretén una cirurgia invasiva. Un obús la trajectòria del qual descriu una paràbola de llarga extensió.