LA CLAU

Si Franco hagués perdut la guerra

Junqueras no tindria Puigdemont enganxat al darrere i arrasaria el 21-D si ERC no hagués impedit que l'expresident renunciés a la DUI

1
Es llegeix en minuts
fcasals37023819 puigdemont junqueras romeva170125174355

fcasals37023819 puigdemont junqueras romeva170125174355

Si Franco hagués perdut la guerra. Si Georg Elser hagués culminat amb èxit el seu pla d’acabar amb Hitler i mitja cúpula nazi a la cerveseria Bürgerbräukeller de Munic. Si la Unió Soviètica no hagués esclafat la Primavera de Praga. Si Bréjnev no hagués retirat els míssils de Cuba.

Quan no es persegueix la immersió en un estat de melancolia pesarosa i completament estèril, els exercicis de nostàlgia d’allò que mai va existir poden resultar excitants intel·lectualment. I si s’aborden amb visió crítica, o autocrítica quan sigui el cas, poden reportar coneixements valuosos i reflexions interessants.

Si el 26 d’octubre Puigdemont hagués dissolt el Parlament i convocat eleccions, tal com aquell dia havia decidit fer, si no hagués cancel·lat el seu propòsit després de sucumbir a la pressió del magma independentista i molt especialment d’ERC, ¿què hauria passat?

Memorial de la traïció

Aproximadament, que Puigdemont hauria salvat l’autogovern català, però al mateix temps hauria cavat la seva pròpia tomba política. El seu nom estaria gravat a foc en el memorial de la traïció a la causa independentista.

El PDECat, el seu partit, un transsumpte de la Convergència de Pujol que en les últimes cinc cites electorals ha concorregut a les urnes sota ¡cinc! denominacions diferents, hauria arruïnat, almenys a mitjà termini, qualsevol altra operació de reflotament postpujoliana.

Hegemonia nacionalista

L’Estat no hauria estrenat l’article 155 de la Constitució. Les institucions catalanes estarien intactes. Junqueras no hauria trepitjat la presó i estaria a punt d’arrasar en les eleccions i ser ungit president. ERC tindria sense discussió l’hegemonia nacionalista i podria plantejar-se còmodament una estratègia més realista. Les convulsions socials s’haurien modulat i els indicadors econòmics no serien tan amenaçants.

Notícies relacionades

L’auguri

En lloc d’això, el que hi ha és una societat trencada, més dividida, estressada i malhumorada que mai. I l’auguri demoscòpic que res hagi de canviar substancialment el 21-D. ¡Enhorabona!