ANÀLISI

El tango de Puigdemont

La idea del candidat de JxC de reeditar la seva presidència per evitar el procés judicial projecta una visió de l'Estat de dret torbadora

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp41331079 el cap de llista de jxcat  carles puigdemont  interv  des de171216125943

zentauroepp41331079 el cap de llista de jxcat carles puigdemont interv des de171216125943 / Bernat Vilaro

Carles Puigdemont pot tornar per a fer front a la justícia o tornar amb el front marcit quan ens hàgim oblidat d’ell. Aquest és el tango, encara que ell el taral·leja a la seva manera. Diu que està disposat a anar a la presó per ser president, però del seu discurs es desprèn la pretensió de ser president per eludir la presó. La justícia belga va tancar el cas fa 48 hores i segueix a Brussel·les, enganxat al plasma i al Twitter, fent campanya amb més llibertat que Oriol Junqueras i la resta d’amics en presó preventiva.

    

La idea central de la seva campanya, reeditar la presidència per evitar el procés judicial, projecta una visió de l’Estat de dret molt torbadora, insinuada ja en la llei de transitorietat jurídica de la república efímera. Els dubtes sobre la independència judicial a Espanya són recurrents, tot i així, arribar a l’extrem de pensar que una victòria en unes autonòmiques farà recular al Tribunal Suprem s’intueix una ficció excessiva, fins i tot per als acomodats en la mentida. El dilema de voler tornar per la porta gran de la derrota de l’Estat o no tornar per preservar així la dignitat de la institució amaga l’astúcia per quedar-se a Brussel·les.

    

El candidat de JxCat pot tornar quan vulgui. Podria aparèixer en l’últim míting de campanya; aquesta audàcia proporcionaria ànims als seus seguidors, algun vot de més, però acabaria ingressant a la presó. Potser es presentarà a votar el dia 21 a Sant Julià de Ramis (Gironès); aquest exercici democràtic sobre el qual tant ens ha sermonejat donaria la mesura exacta de la seva convicció, encara que també acabaria viatjant a Madrid en un furgó policial. La constitució de la Cambra li oferirà l’oportunitat solemne per ocupar el seu escó; no obstant el risc és molt alt per a un rèdit patriòtic molt menor. La jornada ideal per a l’escenificació històrica definitiva l’hi regalaria la sessió d’investidura. Imaginem la seqüència: Puigdemont aconsegueix arribar fins al Parlament, és investit president i, a continuació, és detingut per la policia espanyola.

Xantatge emocional

La maniobra seria èpica, amb aspiracions a escàndol internacional; l’inconvenient és que depèn del resultat electoral i de la bona voluntat d’ERC. Si els republicans no cedeixen al xantatge emocional del president legítim o si JxCat no guanya els comicis, Puigdemont s’enfrontarà a la temptació del líder despitat: prolongar la seva estada a l’estranger per aprofitar tant com pugui el mantra del fals exiliat dipositari de la continuïtat institucional interrompuda pel 155. Mentre es marceix políticament, soscavarà la legitimitat i l’autoritat del nou president de la Generalitat com a efecte col·lateral de la seva actitud.

Notícies relacionades

    

Puigdemont està en el seu dret de voler evitar la presó. Ningú li exigirà que es converteixi en un heroi, només se li podrà reclamar compromís i respecte a la causa que comparteix amb milers de ciutadans i amb desenes de dirigents en risc cert de pagar altes penes per l’aventura irresponsable que ell va liderar.