AL COMPTAT

El perillós joc del boicot

Les proposta del PP per evitar discriminacions comercials als productes catalans atribueix al secessionisme "el menyspreu i l'odi a Espanya"

2
Es llegeix en minuts
zentauroepp3605350 madrid 28 10 2005    boicot a los productos catalanes en la 171115174414

zentauroepp3605350 madrid 28 10 2005 boicot a los productos catalanes en la 171115174414 / AGUSTIN CATALAN

S’hauria de denunciar i frenar qualsevol boicot, ja sigui als productes catalans o a qualssevol, així com tota discriminació comercial basada en la irracionalitat, sempre que sigui amb fórmules consensuades per posar remei al problema, no tàctiques per desacreditar el rival.

La veritat és que els boicots es produeixen. I acostumen a afectar empreses a les quals s’identifica amb Catalunya, encara que acabin afectant proveïdors d’altres territoris. És responsabilitat dels polítics evitar aquestes absurditats que deterioren l’economia, la convivència i les relacions de bon veïnatge.

Aquesta setmana, el PP va plantejar al Congrés un projecte no de llei (tràmit amb poc recorregut) per rebutjar qualsevol classe de boicot als productes catalans, davant l’actitud adoptada per alguns ciutadans i empreses per manifestar el seu rebuig al procés independentista.

Un objectiu encomiable. ¿O no tant? Les dues forces independentistes catalanes, el PDeCAT ERC, així com el PNB Units Podem, ho van rebutjar. Fins i tot el PSOE, que hi va votar a favor, juntament amb Ciutadans i altres forces que sumen el 75%del Congrés, ho va fer a contracor.

Uns diuen que l’acció del Grup Popular, a l’Executiu del qual culpen d’exercir de piròman al facilitar mitjançant un canvi normatiu la fuga de més de 3.000 domicilis socials de Catalunya, és «tramposa». Consideren que l’incendiari, o un d’ells, no es pot presentar ara, en plena campanya electoral catalana, com el bomber apagafocs. La veritat és que, en més o menys grau, els uns i els altres han avivat les flames, encara que només una de les parts es va saltar la legalitat.

Notícies relacionades

Hi ha qui s’esquinça les vestidures pels vots en contra davant d’una acció lloable. Però la proposta del PP atribueix el rebuig al que és català al fet que el secessionisme es basa en «el menyspreu i l’odi a Espanya». I a més, el text, que no té intenció de convertir-se en llei, transmet un cert aire de comprensió per «l’afartament» d’alguns consumidors que han optat per «una resposta bumerang a la divisió i l’odi demostrat per l’independentisme». Curiosa versió del «tancar les ferides» que demana la proposta.

És possible que els partits independentistes no haguessin recolzat tampoc una iniciativa amb arguments més suaus. Però, sense voler restar-los responsabilitat en l’incendi català, el que és segur és que no haguessin avalat una proposta en què se’ls causa de tots els mals i introdueix un perillós joc de la culpabilització. Com afirmava algun empresari: «El PP ha volgut dir: ‘Jo no he sigut. Ha sigut aquest’. ¿Infantilisme? ¿Tacticisme polític? Així poc s’evitaran boicots. I el pitjor, fins i tot potser s’aviven.