L''amic rus' es consolida al Mediterrani

La cada vegada més evident projecció de poder, tant diplomàtica com militar, que protagonitza de forma gradual Rússia al Mediterrani oriental apunta cap a un nou i preocupant escenari geoestratègic en aquesta regió clau del planeta. No hi ha dubte que a això hi ajuda decididament un Donald Trump de qui la convulsa i aïllacionista política exterior està deixant buits que aprofiten els seus grans rivals, Rússia i la Xina, per consolidar les seves peces en el tauler internacional. I això resulta molt clar en el cas del Kremlin. Recentment, i just després que Putin aunciés la retirada victoriosa de tropes de Síria, el Parlament rus va anunciar negociacions amb el règim de Damasc per activar una instal·lació portuària en territori sirià capaç d’acollir i avituallar els navilis més grans de la flota russa, que per cert solquen les aigües mediterrànies cada vegada en més quantitat i freqüència.

En paral·lel, Moscou incrementa la seva ofensiva diplomàtica en països com Algèria, Egipte, Líbia i, sobretot, Turquia, clau a la zona. En aquests països l’arribada de l’amic rus és ben rebuda: els serveix de contrapès davant la UE i Washington i, per un altre costat, no reben demandes de democratització interna com els succeeix quan negocien amb Occident. Davant la ineficàcia de la diplomàcia europea i els erràtics moviments de l’Administració de Trump, Putin no troba més problemes per avançar amb pas ferm en una regió molt delicada per a l’estabilitat política mundial.