Contra la violència masclista sempre

Es compleixen avui 20 anys de l’assassinat d’Ana Orantes a mans del seu marit. Tretze dies abans de morir, cremada viva al pati de casa, ella mateixa havia denunciat davant les càmeres de Canal Sur les agressions continuades de què havia sigut objecte al llarg de tota la seva vida matrimonial. El cas no va ser el primer de violència masclista, és clar, però va ser el detonant d’una progressiva conscienciació de la societat que, en aquella època, segons un informe del 1998 del Defensor del Poble, no considerava que «des del punt de vista històric aquesta matèria hagués suscitat ni interès social ni jurídic, a causa del paper reservat tradicionalment a la dona». 

Raquel, la filla d’Ana, ha recordat la seva mare a través de la cadena SER. Ha llegit una carta en què denuncia que les dones segueixen sent avui «ciutadanes de segona» i ha confessat: «M’encantaria dir-te que tot ha canviat, que hi ha voluntat política, però no és així. Les víctimes segueixen sent les mateixes i ells continuen assassinant amb impunitat». Fins i tot malgrat els canvis experimentats en la legislació i en la prevenció i atenció, el cert és que, des d’aleshores, s’han produït més d’un miler de morts per violència masclista, amb una mitjana que voreja les 70 per any. El problema segueix allà i en tenim prou casos recents que conformen una estadística macabra. 

Notícies relacionades

Ana Orantes, la víctima que no es va rendir

Testosterona antiprocés

Tant la reforma del Codi Penal com la creació de l’Observatori contra la violència domèstica, la implantació de les ordres de protecció i la primera llei integral impulsada pel Govern de Zapatero (contra la violència de gènere, del 2004) van ser la resposta a un clam social avui instal·lat en la societat espanyola com un mandat moral de primer ordre. Van ser mesures necessàries però no suficients, en part per falta de finançament, en part per dissentiments polítics o per falta de coordinació. La recent aprovació del pacte d’Estat per aturar la violència masclista (amb una esmena a la totalitat de Podem, a causa de la seva poca concreció), indica que la tragèdia és molt present en la nostra societat. 

Avui també és l’aniversari de la declaració de les Nacions Unides del dia internacional per a l’eliminació de la violència contra la dona. La lluita persisteix i és deure de tothom intervenir-hi per erradicar aquesta plaga social.