Carta als Reis

Senyor: en aquesta situació d'extraordinària crisi institucional, l'aplicació del article 155crisi institucionalarticle 155 i l’actuació dels jutges han sigut els instruments activats davant el desafiament independentista. En medicina, es tractaria d’una teràpia severa per a un mal gairebé irreversible.

La qüestió, Senyor, no és tant el que ara s’ha de fer com el que no es va fer en el seu moment. Ja sé que vostè fa pocs anys que hi és, però al ser la monarquia hereditària… Ens trobem davant una trencadissa social previsible, però es podria dir que no prou prevista. Ara s’està en plena reacció punitiva davant accions il·legals, però on no es va estar encertat en el seu moment va ser contrapesant políticament un missatge propositiu i alternatiu. Ja ho sé, Senyor, hi insisteixo, que vostè fa poc temps que hi és. 

Aquesta és una monarquia parlamentària que limita la seva capacitat de pronunciament polític immediat i terrenal, fet que, unit als silencis eixordadors del president del Govern del Regne, els ha fet invisibles durant anys. Massa.

Un paper millorable

Si m’ho permet, considero millorable el paper de la institució que vostè encarna i del Govern espanyol, les decisions del qual vostè sanciona, per intentar evitar políticament el que ha passat: la meitat dels catalans ja no se senten espanyols. Sé perfectament que en plena crisi econòmica era molt difícil bregar dialècticament amb el populisme secessionista i sé que s’aconsella silenci i prudència en aquests casos. Però és possible que els bons consells per a l’Estat no sempre ho siguin per als ciutadans.

Com més grans siguin les quantificacions econòmiques, polítiques i socials que ara es puguin fer del que ha passat a Catalunya, menys s’entén el mutisme estatal dels últims anys i el terrible error de portar l’Estatut al Constitucional. Francament, Senyor, crec que ha faltat una narrativa estimulant que podria haver evitat que part dels catalans escèptics desconnectessin. Un Estat sense arguments no és un país.

Per la unitat

Notícies relacionades

El Govern liquida un programa clau de la Hisenda catalana

El Rei demana a l'Estat que asseguri "l'ordre constitucional" davant la "deslleialtat inadmissible" de Puigdemont

Em dirà, Senyor, i amb raó, que en molts discursos vostè ha apel·lat a la unitat i ha manifestat els aspectes positius de continuar caminant conjuntament. Em consta la seva preocupació i bon assessorament sobre el que ha passat a Catalunya tot aquest temps. Sé que ha tingut bons consellers per enquadrar els dilemes i les contrarietats que s’han anat produint. Però també crec que no s’ha dimensionat proporcionalment l’apressant gravetat del conflicte.

Ja sé que el president del Govern del Regne no l’ha ajudat gaire. Rajoy pensava que tot era un suflé que pujava i baixava. Com si el conflicte català fos una borrasca que aviat escamparia. Pensi que el president algun dia se n’anirà. Vostè, en principi, no.