Una frustrant cimera europea

Decebedora cimera de la Unió Europea. En la part positiva, la constatació que les converses sobre el brexit han avançat prou per iniciar la segona fase. El resultat sobre la resta de qüestions que hi havia sobre la taula entra en el balanç negatiu.

El pitjor ha sigut la vergonyosa resposta donada al tema de la immigració en un moment en què se’ns ha revelat amb meridiana claredat la barbàrie en forma d’esclavitud, de tràfic de personas, de violacions de tota mena, en territori libi, encara que no solament allà. Mai es podrà dir que no se sabia el que està passant a l’altre costat del Mediterrani. Però els líders europeus han preferit ignorar-ho abans que fer un esforç solidari. 

Un mal resultat d’aquesta discussió ha sigut la divisió al capdamunt de dues institucions europees, la Comissió amb Jean-Claude Juncker defensant les quotes, i el Consell amb Donald Tusk desqualificant-les potser amb la vista posada en la política local del seu país, Polònia. És veritat que les quotes s’han mostrat ineficaces, però si ha sigut així és per la falta de solidaritat mostrada per gairebé tots els països. És a dir, hi ha culpables que hagi sigut d’aquesta manera, són més d’un i de dos, i tenen nom i cognoms.

Tampoc s’ha caminat cap a la reforma de l’euro, que ha quedat per a una nova cimera i supeditada a acabar la unió bancària i la creació d’un fons monetari europeu. La debilitat d’Angela Merkel a Alemanya es deixa sentir amb força a la UE.