Petit observatori

Que no ens robin els peus

A Barcelona potser es roben bicis perquè ens decidim a fer saludables caminades

1
Es llegeix en minuts
 

  / DANNY CAMINAL

He llegit un text de Marc Antonio Llobet sobre les bicicletes urbanes. Em sembla molt oportú, ara que es veuen cada vegada més ciclistes circulant per Barcelona. La bicicleta ja s’ha consolidat com a mitjà de transport urbà. Naturalment, la majoria de ciclistes són joves, però hi ha veterans que fan pensar en una acreditada experiència. No estic segur que els uns i els altres puguin ser distingits per la prudència. Hi ha ciclistes de totes les edats, i l’únic que es pot dir és que n’hi ha de prudents i de temeraris, perquè el trànsit urbà, a Barcelona, és una xarxa de perilloses sorpreses.

Els automobilistes –jo ja no ho soc– tenen por dels ciclistes per la capacitat que tenen de canviar sobtadament de carril en un moment que l’automobilista no ha previst. La marxa en ziga-zaga permet guanyar terreny, i per tant temps.

Marc Antonio avisa que a vegades el ciclista passa quan el semàfor està vermell o que avança per la vorera. Té a favor que no contamina. I en contra s’ha d’admetre que el ciclista respira l’aire contaminant dels fums d’altres vehicles. No és bo, sens dubte, empassar-se aires tòxics amb la respiració.

Notícies relacionades

Quan jo era jove vaig fer llargues bicicletades pel Maresme. Durant l’anada i la tornada a casa em penso que no vaig trobar cap cotxe. L’aire era absolutament net. Podria dir que fins i tot la suor era neta... Marc Antonio parla de l’òxid de nitrogen, de les partícules en suspensió... Diu que no és recomanable a Barcelona fer grans esforços respiratoris ni practicar grans esports en aquestes condicions.

Diuen que, a Barcelona, hi ha bastants robatoris de bicicletes. Si se’m permet una petita ironia, diré que potser aquests lladres de bicicletes ens les roben per decidir-nos a fer unes saludables caminades.