Petit observatori

No he oblidat aquella destrucció

Quan vaig visitar Corbera, anys després de la guerra civil, em vaig sentir envuelto per un silenci angoixant

1
Es llegeix en minuts
aabella35961241 icult exposicion humberto rivas  huellas   corbera d ebre 19161019153751

aabella35961241 icult exposicion humberto rivas huellas corbera d ebre 19161019153751

He vist una fotografia que m’ha deixat impressionat. La d’unes runes al costat d’una església.No he tornat a Corbera des que vaig arribar-hi caminant per la Terra Alta.

Corbera va ser un punt clau en la dura batalla de l’Ebre, durant la guerra civil espanyola, i quan vaig enfilar-me per aquell turó vaig haver d’anar trepitjant totes les pedres contínues i desiguals que abans havien estat parets de les cases. Menjadors, dormitoris, construccions modestes que havien estat espais de vida. Els meus peus relliscaven entre les runes. I procurava no mirar cap avall, per evitar el vertigen.

Aquell espectacle de destrucció no se m’ha esborrat, al cap dels anys, de la memòria visual.

Caminava amb angoixa sobre les restes de parets convertides en relliscosos i irregulars pedruscalls. ¿Quanta gent va morir quan els soldats franquistes, amb els seus canons, van decidir que en aquell turó no havia de quedar pedra sobre pedra?

Ara el periodista Andreu Caralt i l’antropòloga Maite Henández, a través de l’empresa Terra Enllà, impulsen el coneixement de la història, el senderisme, l’ecoturisme i altres activitats de la comarca i també del riu Ebre.

Els habitants de Corbera no podien imaginar-se què els esperava aquell estiu de 1938. Jo, molts anys després, més que imaginar-me res, ja veia les proves de la capacitat destructiva que poden arribar a tenir els humans. I em sentia envoltat per un silenci angoixós. 

Notícies relacionades

Temps després vaig conèixer uns versos que va escriure el poeta badaloní Josep Gual, que va ser un dels cridats a files de la quinta del biberó que va participar en la batalla de l’Ebre durant la guerra civil. Gual diu: «Avui he tornat a la serra de Pàndols / i a la cova he trobat les sabates d’en Jaume. / Un forat a les soles i una pinta de bales, / dins un plat enfangat tres cascots de metralla...». Penso en tants joves que van morir aquell estiu.