Dues mirades

Contradiccions

És possible que a alguns independentistes els pesi més la fidelitat a la causa i la voluntat de castigar l'immobilisme del PP que el malestar per la via elegida

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp40229605 barcelona12 09 2017 politica   salida tras prestarle declara171212193226

zentauroepp40229605 barcelona12 09 2017 politica salida tras prestarle declara171212193226

Mentre una senzilla llibreta Moleskine despulla les contradiccions del procés, els partits independentistes llancen les seves ofertes al mercat electoral. La CUP, coherent, defensa el que sempre ha defensat. Una república socialista que substitueixi el model socioeconòmic capitalista per altres formes de gestió. Contra l’article 155, crida a la «desobediència civil massiva». El votant que combrega amb els seus postulats és afortunat, té a qui votar. Però ¿què passa amb qui anhela la independència però no està d’acord amb els passos que s’han fet? El ciutadà que no creu en el trencament de la llei ni en una DUI que va provocar la pèrdua de l’autogovern. El primer dubte és si aquest votant existeix, ja que ningú li parla. ERC insinua que s’ha de recuperar la via unilateral si no hi ha diàleg. I Puigdemont cada dia és un vers més lliure i més imprevisible. Llavors, ¿qui representa l’independentista que no vol assaltar els carrers ni veure trontollar l’economia ni viure en una societat fracturada per un superàvit emocional?

Sembla que ERC i aquest PDECat en constant evolució han tornat a la competició de l’i jo més. Uns corredors destinats a estavellar-se una altra vegada si no canvien de rumb passades les eleccions. És possible que a alguns independentistes els pesi més la fidelitat a la causa i la voluntat de castigar l’immobilisme del PP que el malestar per la via elegida. Una contradicció més de la complexitat en què estem sumits.