Més paraules encobridores

Cap campanya respecta el significat establert de les paraules, però poques l'han respectat tan poc com aquesta que acumula una setmana de cridòria

2
Es llegeix en minuts
ealos41233475 barcelona 07 12 2017   primer debate electoral de los candid171208200818

ealos41233475 barcelona 07 12 2017 primer debate electoral de los candid171208200818 / CARLOS MONTANYES

“La veritat pateix, però no mor”, va escriure Teresa d'Àvila, una optimista històrica si es mira bé. Però en l'estranya campanya que patim amb resignació i atabalament, les realitats o veritats es desfiguren amb ininterrompuda freqüència, els aplicats a fer les comprovacions –fact check– desbordats en el seu afany d'aclarir la trama per evitar la desaparició. Un desig per l'ocultació i les tàctiques encobridores s'estén en totes direccions per forçar el significat de les paraules sense que ningú es posi vermell: la DUI va ser només simbòlica, es diu; la unilateralitat va ser un invent de l'Estat, s'insisteix; Puigdemont no va fugir al marxar a Brussel·les, via Marsella, perquè quan va fer el viatge no havia sigut citat per un jutge, se subratlla; s'ha de cancel·lar l'euroordre, tan elogiada abans, argumenta un magistrat, per evitar un desenllaç brussel·lès no desitjat. I així a totes hores.

Però si tot es va reduir a símbols, invents, fugides que no ho van ser i euroordres inapropiades, ¿com és possible que s'hagi muntat la que s'ha muntat, amb debats encesos a la televisió, sembrats de rancors i enverinats per una atmosfera irrespirable? Si res no va ser el que va semblar, ¿a què va venir l'exaltació del 27 d'octubre, els alcaldes amb la vara alçada a les escales del Parlament? Si aquella unilateralitat no va ser tal o només ho va ser momentàniament, o només una estona per desencadenar una alegre explosió d'alegria als voltants del Parlament, ¿per què es ressuscita ara novament en mítings carregats d'electricitat?

Notícies relacionades

Hi va haver una riuada d'encobridores paraules immediatament després del 27 d'octubre i segueix havent-n'hi ara, corregida i augmentada per la urgència electoral. Cap campanya enlloc respecta el significat establert de les paraules, però poques l'han respectat tan poc com aquesta que acumula una setmana de cridòria. Tal com passa sovint en l'esport, en les campanyes importa més aconseguir la victòria que exhibir bon joc, però en aquesta es va camí de batre el rècord. Com als miralls del carreró del Gato –Luces de Bohemia–, els encobriments produeixen tal profusió d'imatges deformades que no hi ha manera de trobar una aproximació versemblant al que ha passat i al que pot passar a l'acabar el recompte.

Com pasa sovint en l'esport en les campanyes importa més la victòria que el bon joc

Tret que la meitat dels contrincants aspiren a arribar a la independència, com més aviat millor, i l'altra meitat persegueix evitar-la, si pot ser per sempre o durant una llarga temporada, no sabem gaire més. Cadascú va amb un hermeneuta de confiança com més a prop millor per desentranyar el significat verdader dels discursos –no pactaré mai amb tal, el president només pot ser aquell, volem guanyar per restablir la democràcia– i disposar de l'autèntic valor de les paraules pronunciades més enllà de les mistificacions que minen el procés. ¿O no hi va ser mai i tot fins avui ha sigut merament virtual, per a consum intern, fet sense ganes de molestar; tot ha sigut en suma un malentès? ¡Quin joc més insensat aquest de les encobridores paraules!