Dues mirades

Jerusalem

Els palestins no tenen qui els defensi i les seves vides de misèria només són una incomoditat, potser més estètica que ètica, per a la comunitat internacional

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41238830 israeli border policemen and palestinians scuffle after frid171208130227

zentauroepp41238830 israeli border policemen and palestinians scuffle after frid171208130227 / AMMAR AWAD

En aquesta terra de déus, on les pregàries s’imposen a les converses, els destins divins al simple esdevenir humà i les pedres sagrades valen més que una llar per sobreviure, en aquesta terra que conté totes les cares del bé i del mal, on una herència de víctimes insuportables i de botxins miserables cisella cada cognom, on tots els interessos de la mesquina geopolítica passen per damunt de qualsevol alenada de pau, on una història ancestral intenta imposar-se i els perdedors habiten el pati del darrere… En aquesta terra que pasta el fang de la nostra humanitat hi ha molt poques veritats. I no són mai netes.

    

La decisió de Trump de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel i donar instruccions per traslladar-hi l’ambaixada americana, a més de trencar el consens internacional i despullar que no hi ha un pla de pau real per més que la hipocresia política s’esforci a dissimular-ho, certifica el que ja se sap, els palestins no tenen qui els defensi i les seves vides de misèria només són una incomoditat, potser més estètica que ètica, per a la comunitat internacional.

Notícies relacionades

    

La situació és endimoniadament complexa si es camina, i s’ensopega, amb el pes de la història i de la religió. O rematadament simple si se cenyeix a una mera realitat: ni els israelians poden anar a un altre lloc ni els palestins tenen on anar. Partició en dos estats o aniquilació del més feble. Ara com ara, els fets no recolzen la primera opció. H