Discrepància per les obres de Sixena

Ahir es va tancar un capítol de la llarga història de desavinences judicials entre els governs d’Aragó i Catalunya per l’enrevessat assumpte dels béns del monestir de Sixena. I es va tancar d’una manera poc afortunada, que no ha ajudat a asserenar uns ànims que, en plena campanya electoral, ja estan prou caldejats. La providència del Jutjat número 1 d’Osca permetia l’accés al Museu de Lleida, amb presència de la Guàrdia Civil, per traslladar les 44 peces de Sixena que s’hi conservaven, després dels intents de la Generalitat per endarrerir l’execució de la sentència de l’abril del 2015 que declarava nul·les de ple dret les transaccions entre les monges santjoanistes i la institució catalana i el MNAC entre el 1983 i el 1994. Els motius de la Generalitat són poderosos: des de l’apel·lació a la llei catalana del patrimoni, ja que les peces estan catalogades, fins al concepte d’«unitat de col·lecció» establert per la Unesco, passant per la sentència del Tribunal Constitucional del 2012 que declarava que s’havia exercit «correctament» el dret de compra, sense possibilitat de retracte per part d’Aragó.

    

En qualsevol cas, l’assumpte s’estava dilucidant als tribunals i tots els experts aconsellaven que, pel bé de les obres reclamades, no convenia efectuar cap trasllat fins a comptar amb una sentència ferma de l’última instància judicial, el Tribunal Suprem. No obstant, i tal com acredita la interlocutòria del TSJC que acorda que no pertoca el recurs perquè les 44 peces es quedessin a Lleida, la irrupció de l’article 155 valida «la necessària cobertura jurídica» i «no lesiona drets o interessos legítims». El ministre de Cultura va decidir no actuar als tribunals, en les seves funcions de gestor dels interessos de la Generalitat –encara que va autoritzar a última hora un recurs de tècnics de la conselleria que no ha frenat el trasllat–, i s’ha limitat a acceptar administrativament l’execució provisional de la interlocutòria del jutjat d’Osca.

    

L’assumpte de Sixena –sense comptar amb els murals conservats al MNAC, de resolució encara més espinosa– requeria diàleg entre administracions i sentit comú. La imatge de la comitiva de furgons de la Guàrdia Civil protegint el trasllat no és gens edificant. Com ha dit Àngel Ros, alcalde de Lleida, «s’està produint un incendi cultural». I en els temps que vivim, sempre és millor evitar el foc que intentar apagar-lo.