Editorial

L'ordre mundial de Trump

L'aïllacionisme impulsat pel president dels EUA està donant més influència mundial a la Rússia de Putin

2
Es llegeix en minuts
jcarbo41215103 trump171206193634

jcarbo41215103 trump171206193634 / SAUL LOEB

A poc a poc es va configurant un nou ordre internacional. L’antic està desapareixent, però el que està en gestació encara no té límits definits. No obstant, l’última imatge dels Estats Units completament sols a l’ONU indica que el món s’endinsa en un terreny desconegut les conseqüències del qual poden resultar molt destructives. És insòlit que cap país del Consell de Seguretat sortís en defensa de Washington en la seva reunió d’urgència sobre la decisió de Donald Trump de reconèixer Jerusalem com a capital d’Israel. També és una confirmació de l’aïllament al qual el president dels Estats Units està portant el seu país. La repetidament condemnada decisió de Washington s’uneix a una sèrie de polítiques que deixen els Estats Units fora dels consensos internacionals. Ha arraconat el TTIP, el polèmic tractat comercial que Washington negociava amb la Unió Europea. Ha sortit de l’acord de París sobre el canvi climàtic. Ha abandonat la Unesco. Ha rebutjat l’acord nuclear amb l’Iran. Ha minat l’històric acord del seu país amb Cuba.

 Trump ha decidit fer creu i ratlla, no només amb el llegat que li va deixar Barack Obama, sinó que està laminant d’una revolada la història diplomàtica dels Estats Units, desmantellant el sistema de relacions internacionals nascut després de la segona guerra mundial que ha reportat grans beneficis al seu país i que el va convertir en la superpotència que està deixant de ser.

   

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

 Tant si la decisió sobre Jerusalem respon al compliment d’una promesa electoral per donar satisfacció al lobby jueu i als sectors evangelistes, com si forma part d’una estratègia més àmplia, tal com sembla que és, els Estats Units estan en mans d’un irresponsable. Dir que manté el compromís amb el procés de pau al Pròxim Orient és incompatible amb el mateix procés. Alineant-se descaradament amb Israel, Washington ha perdut la capacitat de negociador en un procés que, per una altra part, està moribund, ja que una de les parts, personificada en Benjamin Netanyahu, no té interès en la solució dels dos estats. En l’espai que els Estats Units estan abandonant es registra una creixent influència de Rússia, que s’ha convertit en imprescindible per a una solució de la guerra de Síria, i de la Xina. El futur no sembla que hagi de deparar-nos un món millor.