Compte amb el bitcoin

La moneda virtual de moda viu una mena de bombolla, que igual que pot inflar-se més, pot esclatar en qualsevol moment

2
Es llegeix en minuts
41139451 601

41139451 601 / KAREN BLEIER (AFP)

El vell mestre John Kenneth Galbraith deia que la memòria financera no dura més de 20 anys. Jo diria que menys. Si no ¿quant fa de l'esclat de la bombolla de les hipoteques escombraries? A penes una dècada. I va ser només set o vuit anys després de la debacle de les puntcom.

No n'aprenem. A una bombolla la segueix una altra encara de més gran. ¿Ho és el bitcoinbitcoin? Ho sembla. I no fa falta recórrer a obres clàssiques com Manías, pánicos y cracks, de Charles Kindleberger, o a obres més recents com L'home que es va vendre casa seva per una tulipa, de Fernando Trias de Bes, encara que no sigui mala idea llegir-les. Conèixer el passat ens pot ajudar a no equivocar-nos en el present o en el futur.

En teoria estem davant una divisa digital. Però ¿compleix els tres requisits essencials dels diners, és a dir, ser un mitjà de pagament, unitat de compte reserva de valor? És veritat que es pot fer servir en determinats pagaments. No gaires i, a més, costa saber el que val. Si al gener amb un bitcoin es podia comprar un iPhone X, ara, amb aquesta mateixa unitat, se'n poden adquirir 16. No oblidem que no fa tant, quan es va crear aquesta moneda virtual el 2009, no donava ni per comprar un xiclet.

Com a unitat de compte, donada la seva volatilitatvolatilitat, seria arriscat usar-la, per exemple, per a una hipoteca. El préstec en bitcoins s'hauria multiplicat per 10 en mesos, mentre que el sou en euros seguiria valent avui igual, una mica més o una mica menys que un any enrere. Una cosa semblant a les hipoteques multidivisa.

I passa el mateix com a reserva de valor. Una divisa que s'intercanvia avui molt per sobre dels 10.000 dòlars pot caure en segons. Ja s'ha vist. De catapulta a tobogan, sense solució de continuïtat. És veritat que, per les seves mateixes característiques d'oferta limitada, la tendència és a més demanda, alça de la cotització. Però una venda de bitcoins (no fa falta que sigui gaire massiva) podria provocar un enfonsament.

Notícies relacionades

Davant de tot això, compte. Experimenteu, si voleu, però amb pocs diners. No us jugueu tots els estalvis en una sola aposta, per més que us ho aconselli un amic o un cunyat que treballa en el sector financer. Pensem que Warren Buffett, un dels homes més rics del món, té una màxima: "No inverteixo en res que no entengui". ¿Potser els altres som més savis?

I si vau tenir la sort de comprar bitcoins a 1.000 (per exemple al gener), recordeu que quan a Edmond de Rothschild, membre d'una acabalada saga de banquers, li preguntaven pel secret de la seva riquesa, deia: "Sempre venc massa aviat". O el que és el mateix, que un altre guanyi l'últim cèntim o que sigui un altre qui apagui el llum.