Blanca Ohlsson: "Quan pujo a la vall, acaricio els esturions"

Si els diuen que aquesta donostiarra d’origen suec ha venut una nevera a un esquimal, creguin-s’ho. Blanca Ohlsson va negociar a Xangai quan el pernil no entrava a la Xina, va mediar en la reconstrucció d’Haití després del terratrèmol del 2010 i ara mima 40.000 esturions a la Vall d’Aran, on es crien aprofitant la caloreta d’una central elèctrica i a canvi donen un caviar –el Nacarii– que torna boja la família reial sueca.

¿Esturions? Siberians.

¿De Sibèria? Venen de França i Itàlia. Siberià [acipenser baerii] és l'espècie d'esturió.

Miri que són lletjos, ¿eh? ¡Són els meus peixos! Quan pujo a la vall, els acaricio. Són antediluvians. Grans i forts. Els criem a les piscines d’una planta de producció d’electricitat, a Les, on entra l’aigua pura de la Garona.

¿Què fan en una planta elèctrica? Els van introduir a finals dels 90, una mica pel capritx dels operaris. La primera producció de caviar va ser el Nadal del 2005. Avui en produïm 800 quilos a l'any.

Això és tela de caviar. Per obtenir-ne un quilo s’ha d’invertir entre 9 i 10 anys a criar el peix. Fins als quatre no saps si són mascles o femelles. I quan saps que són femelles, s’ha d’esperar quatre o cinc anys que arribi a la maduresa sexual.

¿Per això és caríssim? La ració mitjana per persona són 10 o 15 grams. Uns 20 o 30 euros. 

¿Què s'ha de sentir per aquest preu? El caviar no explota, es fon. Va deixant anar matisos. Un fort gust de mar, certa aspror, un punt amarg, fruita seca, fang. 

¿Amb qui compartiria una llauna de quilo? Amb Alain Delon. Sempre m'ha agradat.

Molt vintage La meva família té una casa a Vaquèira i quasi em vaig criar allà. Després d’anys fora d’Espanya i de trencar amb el meu nòvio, em vaig refugiar a la vall. I la noia que porta la botiga de caviar a Viella em va descobrir l’esturió.

Res a veure amb el que va fer abans. No. Als 23 anys, després d’estudiar Empresarials a Deusto, vaig obtenir una beca ICEX. Durant un any i mig vaig treballar al departament agroalimentari de l’oficina comercial a Xangai. Al tornar, vaig estar en una consultora d’ajuda a la inversió per al desenvolupament en països complicats. I el 2010 es va produir el terratrèmol a Haití.

316.000 morts, 1,5 milions de persones sense llar. ¿L'hi van enviar? Sí. Exteriors necessitava informació per gestionar la inversió d’empreses que volien participar en la reconstrucció. Al cap de 10 dies ja hi era. Em van venir a buscar de l’ambaixada amb un cotxe blindat i em van fer un lloc sota l’escala de l’oficina de cooperació. Vivia en una casa amb reixes i un tio amb una metralleta a la porta. Hi havia alertes d’huracà. Em va tocar el còlera.

Un pack No s'acaba aquí. Tornava per a les vacances de Nadal el dia de la segona volta de les eleccions. Hi havia un clar favorit i va guanyar l’altre candidat. Va esclatar la guerra.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

No va poder sortir d'allà. No. Havia mort una tia a Espanyai volia arribar al funeral. Vaig plorar molt. A la nevera no hi havia res. Uns amics i jo vam passar una setmana a base d’arròs i cervesa. Al final, amb la wifi d’un veí, vaig comprar un bitllet a Nova York i me’n vaig anar sense res. A Madrid vaig explicar que no era moment per a la inversió, sinó per a l’ajuda humanitària.

És una dona singular. Soc una solucionamarrons. Sort que els esturions són tranquils.