LA CLAU

L'ordre, tercer eix del 21-D

Els electors indecisos votaran en funció de a qui atribueixin el desordre de l'octubre

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp41233474 barcelona 07 12 2017   primer debate electoral de los candid171208000620

zentauroepp41233474 barcelona 07 12 2017 primer debate electoral de los candid171208000620 / CARLOS MONTANYES

Diuen els politòlegs que el sistema electoral català se sustenta en dos eixos: l’ideològic i el nacional. Diuen que els electors, quan voten el Parlament, activen aquestes dues coordenades per decidir quines sigles recolzen. I els partits, lògicament, demanen el vot en funció d’aquesta demanda. Des de l’any 2012, el denominat eix nacional ha resultat dominant i s’ha transformat en una disjuntiva entre independència o no independència. Aquesta coordenada ha marcat els pactes de govern i en els últims comicis fins i tot va marcar també les coalicions que es van presentar amb l’experiment de Junts pel Sí. De cara al 21-D, podríem dir que la decisió d’Esquerra de no sumar-se a la llista de Puigdemont ha fet reverdir l’eix ideològic al permetre als votants seguir fidels al seu ideal independentista sense renunciar als seus diversos accents ideològics. L’efecte col·lateral d’aquesta decisió és que si els astres s’alineen amb una participació superior al 85%, Ciutadans podria quedar com a primera força del Parlament fins i tot si es reedita la majoria independentista però més fragmentada.  

Els indecisos

En la dimensió desconeguda d’aquesta última legislatura han passat moltes coses que no havien passat mai. Aquesta realitat fa molt complicat qualsevol pronòstic, fins i tot els basats en la millor demoscòpia. No hi ha històric per saber què faran finalment els indecisos que encara queden entre els votants del 2015 (i cito per ordre segons l’última enquesta del Gesop) del PP, Catalunya en Comú, Junts pel Sí, CUP i Ciutadans. Em temo que aquests electors han introduït una nova variable en els factors que marcaran la seva elecció final: l’eix ordre / desordre. Els tumults del 20-S, les porres de l’1-O, la vaga del 3-O, les batudes de l’extrema dreta, la sortida d’empreses o l’empresonament de dirigents polítics han sumit alguns votants en un desconcert del qual sortiran en l’últim minut en una direcció o altra en funció d’a qui atribueixin les causes del desordre. Iceta compta poder atraure els votants de Junts pel Sí que culpin Puigdemont, i Esquerra, els del PSC o Catalunya en Comú que responsabilitzin Rajoy. Aquesta és la partida.