Mobilització sense precedents i sense sortida clara

Els no independentistes aniran a votar contra l'amenaça, no pel PP, C's o PSC

1
Es llegeix en minuts
zentauroepp14641592 salt   girones   voto emigrante escola la farga 28 11 10 fot171208183111

zentauroepp14641592 salt girones voto emigrante escola la farga 28 11 10 fot171208183111 / JOAN CASTRO

L’expectativa de mobilització i participació en les eleccions del 21 de desembre no té precedents. La xifra del 90% de participació no és creïble. I no ho és, simplement, perquè tant des del punt de vista tècnic (gent que no viu on està censada, errors del cens…) com pel fet del gran nombre de persones amb dret a vot a l’estranger que troben moltes dificultats per exercir aquest dret, no resulta fàcil traspassar la cota del 85%. De fet, no hem superat mai el 82%, i allò va ser en unes eleccions generals. No obstant, el cert és que en aquestes eleccions votarà moltíssima gent.

La solidesa del bloc independentista és clara. Però algú recordava l’altre dia que les expectatives d’un 44% no són favorables, ja que si aquesta és una gran xifra en eleccions amb una participació mitjana, no ho és quan els que no acostumaven a anar a votar en unes eleccions autonòmiques aquesta vegada sortiran a fer-ho en massa. Per tant, la qüestió que ha de preocupar als partidaris del procés és què ha passat perquè un resultat que els donaria una còmoda majoria absoluta en qualsevol elecció anterior ara els sigui totalment insuficient. 

L’èxit és la derrota 

Notícies relacionades

El que han fet és convertir en creïble la possibilitat de la independència. El seu èxit és la seva derrota. L’amenaça l’han pres seriosament empreses, institucions europees i, finalment, la gent que havia anat contemplant en silenci i passivitat la seva actuació. Hi votaran en contra. No pel PP, ni per Ciutadans ni pel PSC i aliats circumstancials. Aniran a  votar contra l’amenaça.

El problema és que al votar en contra de l’amenaça també estan votant a favor de la sortida autoritària de la crisi. I, de fet, no aniran a votar buscant una sortida en positiu del carreró sense sortida en què ens va situar la DUI. En aquesta campanya, bàsicament centrada a negar l’altre, ens falta positivitat. Sortides que intentin articular opcions viables que reconeguin la pluralitat social, la plurinacionalitat i la necessitat d’encarar els reptes polítics, econòmics i socials fins ara només utilitzats en clau funcional.