El camí del 'brexit' queda aclarit

Era tant gran el pessimisme que havia regnat aquesta setmana sobre les negociacions del brexit que amb l’acord aconseguit ahir a altes hores de la matinada (cosa, per una altra part, bastant habitual en les grans decisions europees) sembla que estiguem al final del camí. És veritat que haver desbloquejat les converses és molt important i permet mirar cap endavant, cap a la nova fase, però el que ve ara tampoc serà fàcil, i fins a arribar al 29 de març del 2019, dia en què ha d’estar completament tancat i aprovat l’acord perquè el Regne Unit abandoni la Unió Europea, hi pot haver més d’un accident.

La debilitat política de Theresa May, la majoria de la qual depèn del Partit Unionista Democràtic d’Irlanda del Nord, l’havia posat contra les cordes en aquesta fase de la negociació. El futur de la frontera entre l’Ulster i la República d’Irlanda havia sigut durant tota la setmana l’obstacle per a l’acord. Els unionistes van intentar imposar-se. Al final s’ha aconseguit un pacte que necessitarà encara molta interpretació semàntica i molta voluntat, perquè si bé és veritat que contempla una frontera tova, des de Belfast això ha sigut ben rebut però amb un ja ho veurem. I a Escòcia es va a mirar amb lupa aquest punt, perquè pot ser objecte de greuge comparatiu. En realitat, aquesta espinosa qüestió reapareixerà sobre la taula de negociació en el futur.

L’acord d’última hora contempla també la qüestió dels residents europeus al Regne Unit i viceversa. I –tema fonamental– la factura que haurà de pagar Londres per marxar de la UE, que s’ha fixat en 45.000 milions d’euros. Ara es podrà començar la segona fase, que preveu el període transitori i les qüestions comercials, que és el que de veritat interessa al Regne Unit. Però juntament amb la bona notícia de la consecució de l’acord, ahir n’hi va haver una altra de bona per a Europa (i que ho és menys per al Regne Unit): la UE ha firmat un important acord comercial amb el Japó, del qual, naturalment, quedarà exclòs Londres.

La UE ha demostrat la seva ja tradicional habilitat per negociar temes espinosos sense tancar-los completament, i May ha aconseguit emportar-se alguna cosa cap a casa, encara que sigui a costa de disfressar les línies vermelles que s’havia imposat. En realitat ha guanyat temps, però és un temps que sembla ja de descompte.