'Wonder', un exemple contra l'estigmatització

El cine genera moltes vegades emocions de cartró-pedra, però altres serveix per vehicular empatia i solidaritat. És el cas del film Wonder, estrenat recentment a Espanya i que es basa en el llibre del mateix nom de l’autora nord-americana Raquel Jaramillo Palacio, èxit de  vendes a tot el món. A partir d’una experiència personal que la va impressionar, Palacio reivindica l’acceptació social dels nens amb malformacions facials severes, i ara la versió cinematogràfica, amb Julia Roberts i Owen Wilson com a parella estel·lar, contribueix a aquest noble propòsit. L’enderrocament d’estigmes i discriminacions és un objectiu que ha de ser compartit per totes les persones amb sentit comú i sensibilitat, i la normalització social dels que pateixen greus distorsions físiques de la cara entra plenament en aquesta finalitat: el patiment dels nens que pateixen aquestes alteracions no pot ser augmentat per mostres de desgrat, ni molt menys de rebuig. 

Una societat sana, madura i educada es caracteritza per acceptar la desuniformitat i per no ferir els sentiments dels que tenen patologies com les fissures facials greus. I a la dada positiva de l’èxit de Wonder s’hi ha d’afegir que la seva estela ha generat un un projecte educatiu pioner pioner en què participen estudiants de primària de Vigo i Madrid i universitaris de la Universitat de Barcelona. L’objectiu és, com assenyala un dels responsables del pla, establir que «cap diferència és bona ni dolenta». Irreprotxable.