Puigdemont contra ERC

Amitjans de novembre, Oriol Junqueras va sorprendre designant Marta Rovira com a candidata suplent a la presidència de la Gene-

ralitat. Amb això va donar per sobreentès que ERC seria la vencedora el 21-D, però que ell difícilment podria presentar-se a la investidura. Es va anticipar a la hipòtesi que la seva estada a la presó anava per llarg, fins i tot encara que la causa acabés passant de l’Audiència al Suprem.

El temps ha confirmat la seva intuïció perquè el jutge Llarena considera que hi ha elements incriminatoris de rebel·lió i sedició, assenyala l’existència d’un nucli dirigent del qual Junqueras formaria part (amb els Jordis i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn), i creu que alguns acusats segueixen estant en condicions de reincidir delictivament si estiguessin lliures. Tot plegat es basa en el document EnfoCATs, trobat per la Guàrdia Civil al domicili del llavors home fort del vicepresident d’Economia, Josep M. Jové. Des d’Estremera, Junqueras s’ho devia imaginar i va anticipar la seva renúncia, amb el propòsit principal de preparar el seu partit.

Jugada mefistofèlica

Ara bé, amb el que no va comptar va ser amb el fet que Carles Puigdemont portés a terme una jugada mefistofèlica. Perquè el raonament lògic que situa en fora de joc el líder republicà com a presidenciable també s’aplica al cap de llista de JxCat, la situació del qual s’agreuja al fugir de la justícia espanyola. I, tot i així, tota la seva campanya es basa a activar l’emoció independentista de votar «el nostre president» per restituir-lo en el càrrec.

Notícies relacionades

¿Per què es protegeix els fumadors?

Les tres grans idees de l’FMI

Amagar la realitat

No tan sols això, sinó que en el programa de la candidatura de Puigdemont es diu que «impulsar qualsevol altre candidat és legitimar l’article 155 i un atac a la democràcia». O sigui, que si ERC desobeeix cauria del costat dels que «ataquen Catalunya». No li està sortint malament la jugada a JxCat en el seu pols amb ERC, segons l’últim GESOP, a base d’amagar la realitat del destí final de Puigdemont, no gaire diferent del de Junqueras.