Anar al contingut

Petit observatori

ad3

La contínua evolució en el temps

Josep Maria Espinàs

Al temps no li agrada petrificar-se, sempre el veiem avançat o endarrerit


Regirant els papers que tinc a casa m’he trobat amb una sorpresa. Dic regirant perquè ja fa temps que la meva biblioteca s’ha convertit en un caos. Hi ha novel·les en prestatges que haurien d’estar ocupats pels llibres de viatges. Llibres sobre Barcelona que s’han amagat entre els llibres de cuina.

No trobo mai el moment d’ordenar aquest atapeïment de volums. Ni els llibres que jo he publicat estan en l’ordre adequat.

Remenant prestatges, doncs, he trobar un aplec de fulls que va publicar l’antic diari Avui el ja llunyà 1999. Era un recull de fets i invents que van influir en la nostra vida. En citaré uns quants.

Aquest aire condicionat que s’ha fet indispensable en tants espais, privats i públics, el va inventar Carrier ¡l’any 1902! En benefici dels hospitals, dels locals públics i després de tothom. ¿I l’aspirador familiar? Quina bufetada que li va clavar a la tradicional escombra el 1901.

També en aquell fèrtil any 1901 va aparèixer aquell útil i petit invent dedicat als homes: la fulla d’afaitar. Jo vaig patir bastant aquell estri perquè em feia sortir una petita gota de sang.

Algunes dones famoses han impulsat, a través de la publicitat o del cinema, notables novetats pel que fa al vestuari. Dels vestits sense tirants en deien balcons. Aquells sostenidors, ràpidament publicitats, van produir un esclat universal.

Al temps no li agrada petrificar-se, sempre el veiem avançat o endarrerit. I a vegades ens tranquil·litza dient «encara tenim temps».

La frase de Bordeaux és molt bonica. «Si afinem l’oïda podem sentir la caiguda dels nostres instants en el no res, com un recipient que es buida gota a gota». 

0 Comentaris
cargando